Ostres, de sempre he tingut la sensació que arribar a l'estiu costa moltíssim, però després als Nadals, és com un sospir i ja hi ets, i avui, que he entrat al meu bloc perquè una amiga em va dir que m'havia posat un comentari, n'he estat més conscient que mai!
Sabia que tenia el bloc una mica deixat, per manca de temps, i perquè no dir-ho, d'idees i de creativitat literària, però quan he vist que el darrer escrit era per desitjar bon estiu si em punxen no em treuen sang jajaja
En fi, que passa el temps, i no ens adonem, i en el fons em sap greu, perquè no se si el gaudeixo en tota la seva magnitud.
No tenir temps per a dedicar-los a les coses que a un li agraden és un drama que patim moltes mares dedicades a la feina i a la família. El Nil, tot i que ja comença a ser gran, encara m'absorbeix molta energia i temps, i les feines de la casa, que tot i tenir un company que col.labora en el que pot (tenint en compte que quan arriba d'hora són les 8 del vespre), doncs quan arriba el moment de relax, no tinc ganes d'asseure'm davant de l'ordinador per escriure. De fet, aquest any encara no he acabat de retocar i endreçar les fotos de l'estiu.
Que el Nil tingui dos dies de futbol, no ajuda, perquè un dels dos me'ls passo de xofer amunt i avall, i ara els dimecres que era un dels meus reductes de temps, he començat un curs de cosir...
Si és que només cal buscar una mica per veure que les coses no sóm com a la tardor passada... Ara em cal una mica més de temps per acostumar-me als canvis, a la manca de temps, i donar espai a la creativitat de nou.
I només volia dir-vos que no he marxat, que estic aquí, només que una mica amagada. A veure si aconsegueixo treure el cap una mica més sovint!
