S'acava l'any

Un cop més, l'any s'acava, i és el moment en què molts aprofiten per a fer balanç del que ha estat, del que hauria pogut estar i del que estaria si....

Jo sóc de les que m'agrada més mirar les coses com són, com estic, com em sento, i quins projectes tinc per al nou, més que mirar enrere i gastar energies en quelcom que ja no ho puc canviar. Si que penso "això pots millorar-ho", però des del moment present en què estic, no des de la melanconia, i molt menys des de la culpa... Ara necessàriament tampoc ho faig avui, no em cal.

El 2010 s'acava i he de dir que la xifra m'agradava, perquè m'agraden les xifres parells, de fet  em fa la sensació que l'energia que porten és positiva, en canvi, amb el 2011 no estic igual,  però com que és un any per encetar igual que ho va ser el 2010... potser ve carregat de coses bones tot i ser senàs. Caldrà esperar i deixar passar els dies, les setmanes i els mesos.

Si parlem de la nit d'avui, és una nit extranya. Abans m'encantava sortir, ballar i passar-ho en gran, però cada cop més, fujo d'aquestes festes i em ve més de gust el caliu familiar, amb el meu fill, parella, nebots i nebodes, germans, pares...

El que si que m'encantaria és viatjar i passar el cap d'any fora, però tinc un problema,  a casa dels pares no venen ni el Tió, ni el Pare Noel, ni els Reis. Allà qui porta els regals és "l'añito nuevo" (ma mare que és canària així ho va batejar i per més que tots parlem català mai hem traduït aquest nom.).  Ens van fer creure que l'any nou arribava amb regals nous i que s'enduia els vells (que be que s'ho van muntar els pares per a fer renovació de joguines!). I és per això que cada dia primer d'any he d'estar a casa dels pares. Ja hi haurà temps de viatjar, però ara no puc renunciar a passar el primer dia de l'any amb ells.

Ara rai, que com que no surto de festa... però quan era més jove i sortía, això d'estar pel matí al menjador de casa com molt tard a les 12 del migdia per obrir regals, era tot un suplici! I mira, com que jo mai he abusat de l'alcohol,  però als germans que els donava per agafar una bona turca per cap d'any, ho passaven fatal, les seves cares a taula eren un poema, i fins i tot, s'olorava en l'ambient l'agressivitat de no poder dormir i descansar el que el cos demanava. A mi em compensava el no dormir, perquè els Nadals sempre m'han fet molta ilusió, però no tots els de casa pensen igual.

Avui dia amb els nens de la família, tinc la sensació que gairebé esperen més l'añito nuevo que els regals de les seves pròpies cases, possiblement per la disbauxa de paquets, dels colors del paper de regal, i de gent amunt i avall mirant quines etiquetes es corresponen amb els regals que et toquen. Quan comencem a obrir, tot son ohhhhhhh ahhhhhhhhhh, i fa que sigui més divertit rebre regals, perquè és en comunitat.

Enfi, que cada casa te les seves tradicions, i jo, ja he embolicat tots els regals que portaré per l'añito nuevo. Els nens es queden a dormir a casa dels avis, perquè quan ells es llevin, segueixi la ilusió dels nadals, i del nou Any. Els grans, patirem un anys més, llevar-nos relativament d'hora per anar a buscar els regals.

Feliç 2011

Cada any passa igual....

Arriben els Nadals, i com cada any sembla que el mon s'acabi...

A la feina, si no ho tens tot tramitat, enllestit i tancat sembla com si l'any següent ja no existirà, com si haguéssim fet tard per a una cita eterna, que tenim cada any i que cada any també ens agafa com de sorpresa: com que Nadal és ja la setmana vinent? Si jo encara no m'he recuperat de l'estiu! sents per aquí i per allà, i és que el temps, passa, i curiosament, del gener a l'estiu, és com costa amunt, els mesos costen de superar i arribar a l'estiu és com una marató, que dius 40 km,. no són res, però que no s'arriba mai a la meta. Ara, un cop passat l'estiu, no se si és pel calendari de festes, o perquè les escoles comencen al setembre, no ens adonem i se'ns acaba l'any, com qui diu sense avisar, ves quina cosa.

En l'Àmbit familiar i personal, s'acaba el mon perquè has de comprar un munt de coses en temps rècord. Si que et pots organitzar i jo ho he fet molts cops en què al novembre ja ho tenia tot comprat, però aleshores arriben les botigues totes engalanades, els carrers il·luminats, i s'ha de ser un sant per a no caure en les temptacions nadalenques, i finalment, al menys jo, acabo comprant per partida doble. Després et trobes que els regals no hi caben al menjador de tants que n'has comprat i la parella et diu, ostres aquest any ens hem passat, i tu que penses si tu sabessis que porto 3 mesos de voràgine nadalenca...jaja

Per a les que hem de preparar àpats nadalencs, el patiment no s'acaba, perquè el que si que s'acaben, sembla ser, són els galls d'indi, els pollastres, les prunes i fins i tot els galets! si no t'afanyes i compres amb temps (això em fa pensar que pel que fa al meu, no hi tinc res!). El moneder el tens en forma de tanta gimnàstica obre tanca , i tot ja és un suma i segueix, i compres i compres menjar com si haguessis d'alimentar a la família reial sencera... Per sort, a casa meva, ja fa anys que vam eliminar el primer plat, fem un gran aperitiu amb tapes calentes i fredes: "una de bravas"! i apa, unes bravetes, " una de calamars" i apa una de calamars, que la meva cuina sembla la barra de La Estafeta!. Total que això, fem l'aperitiu i directes al segon. Va haver uns anys, en que estàvem tots tan tocats de l'estómac (a casa és punt feble familiar), que mon pare, a l'acabar el segon plat, posava uns sobres d'almax al mig de la taula per a que ens servíssim a discreció jajaja. I no us penseu que m'estalvio de fer el caldo, no, que això toca a la nit... perquè com que no mengem primer plat, ens queda una cosa dins, com una mancança, que fa que a la nit, volem el caldo i  la carn d'olla...

Enfi, que estem a tocar, que el Nadal ja és aquí, i jo com que sóc de les que el gaudeix, i no el pateix... l'espero amb il·lusió.

El retrobament amb  la visa, els saldos bancaris i les desfetes nadalenques en qüestions calòriques, ho deixarem per al gener, que per això, ja serà un altre any!
 

BON NADAL A TOTHOM, I SI NO ENS TORNEM A VEURE, FELIÇ 2011!