Com que la crisi segueix apretant-nos, enlloc d’anar a la
meva perruqueria dels darrers anys, em vaig comprar un bonus d’una perruqueria
desconeguda, però que estava dins d’un marge de distància de casa que em va
semblar correcte, tenint en compte que procuro desplaçar-me a tot arreu en
bicing o a peu.
Aquest bonus era del tipus “treball completet” ja que
incloïa: Tint, tall, mascareta de queratina, rentat i assecat. Vaig pensar que pel que costava el bonus, valia
la pena provar, tot i que, desconfio molt dels serveis que t’ofereixen quan el
preu és tan baix (cost total 15 euros).
Així que res, arribo a la perruqueria just a l’hora que m’havien
donat. Entro perquè la porta era oberta. Passen un, dos, tres minuts, jo allà a la
porta, i ningú em diu res. Comencem malament! S’acosta una noia amb un clienta
tornant del rentacaps i em diu “tienes
hora”? I jo li dic, si, a les quatre, porto un bonus de XXX i em contesta espera’t al sofà que ara t’atenem. Aquest” ara t’atenem” es va
convertir en 45 minuts d’espera... la veritat és que no se ni com vaig esperar
tant, però al menys em va donar temps de veure amb detall el local, els
perruquers, les clientes, els serveis que estaven fent... i hi havia moltes
noies amb el cap empastifat de tint,
suposo que amb bonus com el meu. També vaig veure, per tota la perruqueria uns
cartells anunciant un 50% en els tractaments de queratina. Em va fer un
tuf......
Jo ja fa anys que tinc canes, i com és evident, cada cop en
tinc més, el que el 90 % es concentren en un floc al serrell, i com que fa temps
em vaig canviar la ratlla de banda quasi no se’m veu (i vaig canviar la ratlla,
no perquè em molestés que se’m veiessin les canes, sinó perquè l’entrada era ja
molt gran després d’anys de no haver-la canviat). La resta de canes està
distribuïda per la melena i tot i que es veuen, no em fan nosa, així que vaig
decidir que demanaria si era possible, un canvi de servei, enlloc d’un tint, un bany
de brillantor o quelcom equivalent. M’agraden les meves canes, ja ho he
comentat altres cops. M’agrada que sem vegi una dona “madureta”, ja no sóc una
nena ni ho pretenc, i les canes em donen, no se, entitat.
Total que una noia que semblava l’encarregada li diu a un
noi que estava acabant amb una clienta, que m’atengui. Així que quan fan els 45
minuts d’espera, sembla ser que és el meu torn. M’acosta a la caixa on em
demana el bonus, li ho lliuro i li comento lo del canvi del tint per bany de
brillantor, i em diu cap problema, t’hem
de fer un treball tècnic i tant és que sigui un per un altre. Jo vaig
pensar mira que be, m’agrada que siguin capaços d’acceptar canvis. Tot i que no em va agradar que el bonus me’l demanessin
a la primera de canvi. Si és l’equivalent a pagar, penso que cal demanar-ho al
finalitzar el servei.
Tot seguit, m’acompanya a una butaca davant d’un gran
mirall. Em deixa allà asseguda, marxa cap a la caixa de nou a agafar no se què,
i tornant quasi a crits em diu, “ui tu
tienes el pelo de dos colores, hace mucho que no te tiñes no? “.Jo m’espero
que estigui darrere meu, i li dic, doncs no, no el tinc tenyit, el color és
natural, el que potser després de l’estiu se m’ha aclarit, però no està tenyit.
I ell ah no? Pues realmente lo parece!
Haha jo no m’ho podia creure.... Però aquí
no acaba la cosa perquè em diu. Oye y
porqué no quieres teñirte con todas estas canas feas que tienes, es que te
envejecen tanto... hahahaha. Aquí ja vaig decidir que el servei havia de
ser de l’òstia per tornar un altre cop.
Educadament li dic que no em vull tenyir perquè m’agrada dur
les canes, perquè em fan sentir-me molt propera a la edat que tinc, i perquè
tampoc considero que m’envelleixin tant, i si la gent ho pensava, tampoc era un
problema per a mi. Aleshores salta la noia que semblava l’encarregada que
estava pentinant allà al costat i em
diu, “Oye, yo tengo canas y me las tiño y
no por eso siento que sea una jovencita”. Y quien le ha dado vela en este entierro a
aquesta? Haha la tarda prometia!
Total que agafa un raspall i em comença a pentinar els
rinxols i m’ explica una milonga de que si el tractament de queratina que jo he
contractat només és fins al proper rentat, que si ells tenen ara el tractament complert
al 50 % , que m’aguantaria no se quants mesos, que em descomptarien el que jo
ja havia pagat, que el que he pagat és una merda, i el que ells m’ofereixen és
la bomba... En fi, que per a que callés
li dic, mira fes-me un pressupost , i sense pensar-s‘ho em diu 90 euros. Jo em vaig quedar blanca
haha, no dubto gens que no fos un bon preu, però si no vaig a la meva
perruqueria per estalviar-me uns calerons, no m’anava a gastar aquesta
pastarrufada! Aleshores li dic, doncs
mira, em sap greu però és molt més del que tenia pensat gastar. Doncs ell que va
i contraataca! i em diu que tenen un altre tractament, que evidentment no és ni
molt menys tan bo perquè només em duraria un mes, però que em trauria l’encrespament,
i que valia 30 euros. Això que m’ho
venguin quan m’estan pentinant, amb la intenció de fer una nova clienta, però
pegar-te el sablazo quan ni tan sols han començat a demostrar que poden guanyar
la teva confiança, docns com que no. Així que li dic, mira noi, limitem-nos al
bonus que he portat i si quedo contenta, ja em pensaré per un altre cop el
tractament que m’ofereixes.
Ah vaja què li vaig dir! perquè aleshores ni canvi de tint
per bany de brillantor ni res, si no era amb suplements! Ai! els suplements a
les perruqueries, els odio! I li vaig contestar doncs no em facis res, em
talles, em poses la mascareta i m’asseques i ja està. Però com que duc el
cabell força llarg, vaig pensar que em fotria per alguna banda algun suplement
i el més idoni era per la melena XL. Com que ja no tenia el bonus no podia
mirar si m’ho podien cobrar o no, així que em vaig encomanar a la sort, pensant
que com no m’havia fet el tint, no em cobrés res.
Em porta al rentacaps, i m’adono que em pot posar el que li
doni la gana que jo no ho sabré si no m’ho diu, i efectivament, no em va dir
res. No se si el van posar realment el
que vaig pagar, o senzillament em van posar una mascareta per desenredar i punt.
No se què els costa anar ensenyant el que t’han de posar... Jo ja havia tirat
la tovallola, evidentment. Però la tarda es preveia llarga....
M’asseu a la zona d’assecat, i veig que arriba la “mestressa”
del local. Una senyora de mitjana edat, amb una cara de males pusses.... Només entrar pregunta on és un dels perruquers,
que es veu que estava dinant, però ella ja controlant-t’ho tot i davant els
clients.
El meu perruquer comença a tallar....
Al meu costat asseuen una noia amb els cabells molt més
rinxolats que jo, amb una meleneta curta, i ella si que anava tenyida. L’atén
la mestressa i caram tu, es nota que el negoci és d’ella. Li va donar una
atenció exquisida a aquella noia, em va fer enveja i tot! Però de sobte la
clienta que li diu “Suplemento? Pero de qué
suplemento me hablas, qué me estàs contando!” hahaha i a grito pelao que ho va
dir! Total que s’embranquen les dues en una discussió sense parangó hahahaha.
La una que si el bonus no hi diu res de suplements i l’altra que si que ho ha
de dir. La mestressa se’n va dins del local amb pas fer-me, quasi militar,
dreta com un pal i torna amb uns fulls
on li demostra a la clienta que ella, al contractar el servei amb l’empresa que
ofereix els bonus, va indicar tot un seguit de suplements, que es veu que no s’han
tingut en compte, i la clienta li diu que li sembla perfecte però al seu bonus
no hi diu res del que ella està comentant, i per tant vol el servei sense cost
afegit. Ole sus huevos! Vaig pensar!
Allà ningú sabia on
ficar-se, jo procurava escoltar sense mirar, perquè la situació va ser molt
violenta, però em va encantar que algú defensés els seus drets, que és queixés!
Perquè cada dia més som com borregos que ens empassem el que ens donen sense
protestar, perquè ens estem tornant tots uns covards i fugim dels conflictes,
tot i tenir raó.
Mentrestant, a mi ja m’anaven assecant el cabell... No em va
agradar massa, però ja feia molta estona que tenia decidit no tornar mai més.
Per sort no em van cobrar cap suplement, i menys mal perquè si ho arriben a fer
els cremo el local!
La reflexió de tot això
és, que si hi ha llocs que pretenen fer clients nous, mirant de colar productes
no inclosos en els bonos, si t’has de sentir dir que pel que has pagat què més
vols, si has d’estar defensant a capa i espasa els serveis contractats i que no
et cobrin de més, si t'ofenen!, aquelles empreses que facin tot això, ni regalant els bonus
fidelitzaran clients, perquè el que hi ha és un problema de direcció, i de vocació de
servei al client.
