Amb la calor sempre venen de gust els menjars i begudes fresquetes.
A casa, ma mare feia un gaspatxo fabulós, però jo mai he tingut massa ma per fer la recepta tradicional, o em mancava pa o me'n sobrava, o massa vinagre o massa poc, o massa all o no es notava...
Però l'any passat vaig descobrir el Gaspatxo de Síndria! Quina cosa més bona i fàcil de fer!!! A més la combinació dolça de la síndria, amb la salada del tomàquet, ceba i pebrot és brutal, i per això ho comparteixo amb vosaltres. La síndria com és de la família dels cogombres, els substitueix en aquesta recepta. A mi a més, no em torna tant com la tradicional.
Us passo els ingredients per a 4 persones (aprox)
600 gr. de tomàquet madur
500 gr. de Síndria ja neta, sense la pell
35 gr. de ceba (millor de la tendre)
30 gr. de pebrot verd
1 gra d'all
Sal
Oli
Vinagre
Preparació
Trossejar els tomàquets (jo a no ser que tinguin una pell molt dura, no els pelo, ni els trec les llavors, però això ja és al gust de cadascú). I ho posem o al got batedor o allà on tinguem destinat triturar-ho. Afegim el pebrot, la ceba i l'all, i ho triturem be, que quedi ben finet. En aquest punt també podem colar-ho si no hem tret les pells i ho volem encara més fi.
Quan ja creiem que està prou triturat se li tira la síndria, i quan ja està dissolta, s'hi afegeix la sal, l'oli i el vinagre al gust.
No cal posar-hi aigua perquè la síndria ja en porta, ni pa perquè la seva polpa ja fa que quedi espès.
I a taula!
dijous, 28 de juny del 2012
dimarts, 5 de juny del 2012
Questions d'agenda
De sempre he estat una persona molt activa, molt interessada en un munt de coses, i en fer moltes activitats. Si que és cert que durant uns anys, la vida que duia no ho era massa d'activa i entre d'altres motius, vaig decidir canviar-la i des d'aleshores, que miro d'aprofitar tots els bons moments que se m'han anat presentant.
Però a la meva vida també hi ha el Ramon i el Nil, i tot i que quan aquest darrer era més petit, la seva agenda no tenia massa pes en l'agenda familiar, si que a mesura que s'ha anat fent gran, ha anat sent cada cop més important.
Això vol dir que, les agendes dels 3 són igual d'importants i tenen com qui diu el mateix pes a la família, en tant que si un te un partit de futbol, caigui quan caigui, s'hi va, si jo tinc un concert també i si és un tema de carreres del Ramon, siguin de les que organitza o de les que corre també.
No és fàcil renunciar a les coses pròpies d'un, en favor de les d'un altre, però a la meva forma d'entendre-ho, és la família la que sempre guanya.
Penso que les oportunitats, i els moments de passar-ho be, passen, i si no les aprofitem, ja no vindran, en vindran d'altres, però si la premissa sempre és la de que manen uns per damunt dels altres... hi ha qui pateix... I en el cas dels nens, acaben aprenent que les seves coses no són importants, que el que ells volen no importa a la família, perquè no se'ls dona la oportunitat de dir la seva, de negociar i de consensuar i acaben sentint-se menystinguts, i amb raó! Així ells reproduiran el cicle quan siguin pares, un cicle, un pèl pervers, si m'ho permeteu.
A veure que no es tracta de fer sempre el que diguin els nens, però tampoc sempre el que diguin els pares, sino de trobar un espai per a tots, més quan estic parlant de pre-adolescents, amb els quals la negociació és una habilitat que han d'aprendre de nosaltres, per a una bona desinvoltura en el mon dels adults. Si només aprenen a imposar, malament anem.
I què voleu què us digui... jo també passo els caps de setmana fora, i també tinc una família que atendre, i el Nil només està amb mi la meitat dels caps de setmana del mes, però si no puc anar al càmping perquè hi ha una altra proposta, doncs no hi vaig, però el càmping, la família, els cosins, els avis, i la resta... no passen , el que passa és la proposta, i una oportunitat de gaudir de quelcom diferent en família, la que un ha creat.
Però cadascú eduqui als seus fills com cregui més convenient... Que jo seguiré preguntant i negociant les activitats del cap de setmana, i seguirem mirant d'encaixar les agendes al gust dels 3.
Però a la meva vida també hi ha el Ramon i el Nil, i tot i que quan aquest darrer era més petit, la seva agenda no tenia massa pes en l'agenda familiar, si que a mesura que s'ha anat fent gran, ha anat sent cada cop més important.
Això vol dir que, les agendes dels 3 són igual d'importants i tenen com qui diu el mateix pes a la família, en tant que si un te un partit de futbol, caigui quan caigui, s'hi va, si jo tinc un concert també i si és un tema de carreres del Ramon, siguin de les que organitza o de les que corre també.
No és fàcil renunciar a les coses pròpies d'un, en favor de les d'un altre, però a la meva forma d'entendre-ho, és la família la que sempre guanya.
Penso que les oportunitats, i els moments de passar-ho be, passen, i si no les aprofitem, ja no vindran, en vindran d'altres, però si la premissa sempre és la de que manen uns per damunt dels altres... hi ha qui pateix... I en el cas dels nens, acaben aprenent que les seves coses no són importants, que el que ells volen no importa a la família, perquè no se'ls dona la oportunitat de dir la seva, de negociar i de consensuar i acaben sentint-se menystinguts, i amb raó! Així ells reproduiran el cicle quan siguin pares, un cicle, un pèl pervers, si m'ho permeteu.
A veure que no es tracta de fer sempre el que diguin els nens, però tampoc sempre el que diguin els pares, sino de trobar un espai per a tots, més quan estic parlant de pre-adolescents, amb els quals la negociació és una habilitat que han d'aprendre de nosaltres, per a una bona desinvoltura en el mon dels adults. Si només aprenen a imposar, malament anem.
I què voleu què us digui... jo també passo els caps de setmana fora, i també tinc una família que atendre, i el Nil només està amb mi la meitat dels caps de setmana del mes, però si no puc anar al càmping perquè hi ha una altra proposta, doncs no hi vaig, però el càmping, la família, els cosins, els avis, i la resta... no passen , el que passa és la proposta, i una oportunitat de gaudir de quelcom diferent en família, la que un ha creat.
Però cadascú eduqui als seus fills com cregui més convenient... Que jo seguiré preguntant i negociant les activitats del cap de setmana, i seguirem mirant d'encaixar les agendes al gust dels 3.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)