La veritat és que des del dia en què va venir al Mixeta a casa, he tingut clar que volia fer-la criar. Suposo que és una mancança que tinc des de petita, ja que més d'un company de quan feia EGB tenien mascotes i havien parit a casa. A mi em semblava meravellós, ja no només el fet de tenir mascota, si no que parissin a casa. Era del tot increïble!
D'aquestes paraules es desprèn ràpidament que a casa dels pares no en teníem de mascotes, be, si, vam tenir un canari, que va morir un dia sense explicació per nosaltres (per la Mare si que la va tenir, ja que de gran he sabut que vam marxar un cap de setmana i com que la gàbia quedava una mica alta, cap dels grans va pensar en posar-li menjar per a més d'un dia... vamos que es van oblidar d'ell. Pobre canari!
Molts més anys més tard, a ma germana petita li van regalar dues tortugues, a les que els vam fer les mil i unes. Finalment van traspassar també. Primer la femella, que va agafar l'enfermetat aquella que se'ls hi posa la closca tova i després el mascle per la tristesa de quedar-se sol (aquests mascles que sense una femella no saben estar-s'hi!). Els pares ens van dir que les tortugues si es queden sense parella moren de pena. Tot pot ser que ens diguessin una mentida, per consolar la pena, i jo de fet mai ho he comprovat.
De la peixera, no se si parlar-ne... Se la va regalar a ma germana petita un parella que va tenir, i va acabar tenint el sobrenom de Mathausen (amb tot el respecte per a la gent que allà hi va passar un calvari), però és que no hi havia peix que sobrevisqués allà dins! Quan no hi havia l'aigua freda, era massa calenta, quan no agafaven punt blanc, i quan no, jo que se! Allò era un no parar de comprar peixos que pobrets, duraven 4 dies...
Quan vaig conèixer al meu ex-marit, creia que el tema mascotes seria bufar i fer ampolles un cop casats. però no vaig tenir en compte, que a casa seva, van tenir 7 gats, dels quals en van morir 6... i clar, el trauma era de prou pes com per no voler tenir-ne cap. A banda que el darrer, que va ser l'únic que va sobreviure a aquella casa, era un entremaliat, i tota la família només recordava les bestieses que havia fet aquell minino.
Total, que als primers Nadals després d'haver-me separat, com qui diu el primer que va entrar a casa va ser la Mixeta. Era un cadellet de 3 mesos, preciosa, petita, i molt mimosa.
D'allò han passat 7 anys, 7 anys d'escoltar com a temporades, es passava els mesos sencers amb el zel! Ella pateix, no dic que no, però nosaltres... A les nits d'hivern tira que te vas, posem coses davant la gatera per a que no molesti als veïns, però i a l'estiu? A l'estiu és lo pitjor que hi ha! Vivint en un àtic sense aire condicionat, és horrorós tancar la porta de la terrassa ja que immediatament el pis es converteix en un forn, però com ho fas quan els veïns ja se t'han queixat que a les 5 del matí els desperta la gateta? A banda evidentment de la vergonya que t'hagin de cridar l'atenció.
Durant el dia, segur que també que els deu molestar, be, més que molestar, els deu fotre molt, més quan han tingut convidats a la seva terrassa i a la meva només que se sentia a la Mixa marrameeeeeeeeeeeeeeeu jajaja, i a sobre també pateixen un gos que tenen a sota de casa, que cada matí borda. Així que estan entre dos fronts el gatuno i el perruno i entre l'un i l'altre deuen estar fins al capdamunt! Potser per això tenen un conill jajaja
Des que La Mixa és una gata adulta, ja li he anat buscant un nòvio, ja , però caram, tothom que conec que té mascles els te castrats! Ja saben el que fan, ja... aquí la beneita he estat jo mantenint casta la Mixa.
I finalment les meves pregàries han estat escoltades, i vaig conèixer l'amiga d'una amiga que tenia un gatet sense castrar! Ens ha costat 2 anys posar-nos d'acord en concertar una cita per als gats, i avui, finalment ho hem aconseguit!
Pel que he llegit, la núvia és la que s'ha de desplaçar a casa del nuvi, perquè si és al revés, es tornen tan territorials, que no hi ha qui els digui ni mu ja que bufen, escupen, treuen urpes i si poden amb elles et fan un puzzle. Així que, a l'hora convinguda hem anat a fer una visita de cortesia a casa de la consogra.
Un cop dins la casa, la Mixeta no volia sortir de la caixa de transport. Suposo que si hagués pogut, m'hagués aixecat un dit tot dient, si, d'aquí surt ta mare! Però hem estat contentes perquè el mascle, un siamès marron preciós amb uns ulls de color blau com el mar, i de nom Nino, doncs no l'ha bufada, de fet estava més encuriosit que una altra cosa. Ella s'ha portat també força be, suposo que només mirava de passar desapercebuda, al trobar-s'hi a casa d'un desconegut. Quines olors deu haver detectat? Què deu haver sentit quan li he obert la porta del transportí i l'he fet fora a un entorn que de ben segur li era hostil.? I el més important, què deu haver pensat quan ens ha vist sortir per la porta sense endur-nos-la? Ja us ho dic jo que per dins segur que ens deia FILLS DE PUTAAAAAAAAAA, NO EM DEIXEU AQUÍ!!!! TRAÏDORS!...jajajaja
Ara a esperar a demà que la meva consogra em passi el parte
Nanit!
