De quasi sempre, puc dir que el tema de la prehistòria, de com vivien els primers pobladors de la terra, com s'alimentaven, vestien, es relacionaven... en definitiva com era el seu dia a dia, sempre m'ha interessat força.
Un dia, veient un informatiu de TV3, vaig veure que parlaven del sisè llibre d'una col.lecció basada en la vida d'uns homes del neandertal. Sentir aquesta paraula va ser com un imant, i al dia següent, ja em vaig crear la necessitat de tenir el primer llibre. La veritat és que la diada de Sant Jordi quedava força a prop, precisament per això el van esmentar a la tele, com a part de la promoció, i em vaig esperar a veure si en Ramon que sabia que el volia, me'l regalava, i com no podia ser d’una altra forma, ho va fer.
Me'l vaig llegir d'una revolada... em va enganxar des de la primera frase, la vida de l'Ayla, la protagonista de l'hexalogia.
L'autora és una gran entesa i està en contacte amb els directors de les excavacions d'Atapuerca, abric Romaní,. i altres troballes importants, i penso que a més de tenir informació privilegiada, ella mateixa extreu les seves pròpies conclusions. De vegades penso que massa avançades per l'època, o potser no. La veritat és que en cada llibre, m'ha sorprès amb alguna tècnica, o coneixement d'aquell poble.
Ja només em queda el darrer, el que van presentar aquell dia, així que hauré d'esperar a que sigui Sant Jordi de nou, i algú, que m'estima molt. me'l regali
The Twilight Saga
És curiós com de sobte, allò que no creies mai que t'agradaria, entra dins teu, i acaba ja formant quasi part de tu mateixa.
I això és el que m'ha passat amb aquests 4 llibre de l'escriptora Stephenie Meyer: Twilight, New Moon, Eclipse, Breaking down, i l'esborrany de Midnight Sun.
Fa uns anys, una companya de la feina estava totalment enganxada a un d'aquests llibres, de fet ara mateix acabo de recordar que hi havia més d'una que ho estava, i jo, vaig mig menysprear el fet que unes dones ja fetes i dretes, podien perdre tant els papers com si adolescents fossin. En aquell moment, era evident que no era el meu moment de llegir res que hi tingués a veure amb vampirs i tontes historietes d'amor.
L'estiu passat, li va arribar el torn a la meva germana bessona. Ella em comentava com de xulos eren els llibres i la història que en ells s'explicava. Seguia sense ser el meu moment, però, potser al venir d'ella, li vaig donar una mica més de credibilitat a l'assumpte, i sense ser massa conscient, vaig pensar que ja me'ls llegiria més endavant, total, tota la col.lecció era de la meva neboda gran i en qualsevol moment li podia demanar els llibres.
Fa uns 15 dies, vaig anar a casa de ma germana, i com que m'havia acabat quasi tota la lectura que tenia pendent a casa, vaig recordar que podia demanar que em deixessin la col.leció aquesta dels vampirs, que tan agradava a tothom.
Encara els vaig tenir a casa uns quants dies sense mirar-me'ls massa, perquè la veritat, són uns toxos d'entre 500 i 800 planes aproximades i se'm feia una mica costa amunt pensar en llegir-los, donant per fet que no m'agradarien. No és que triï els llibres pel gruix que fan, al contrari, m'agraden llargs perquè com que sóc de lectura ràpida, si no tenen una mica de chicha, me'ls acabo en un no res, i sort d'això!
Vaig començar per Twilight (Crepuscle), i no em va durar ni 24 hores! De fet, en menys d'una setmana ja m'havia llegit tota la saga i fins i tot l'esborrany que hi ha internet d'un llibre no editat per l'autora!
No sabia què m'estava passant, i és que la història enganxa, sigui per lo impossible, sigui perquè et rememora com és el sentiment d'enamorar-te, la fragilitat dels pensaments quan et sents tan vulnerable només pel fet d'estimar per primer cop, sigui per la tensió sexual dels escrits, però allà estava jo, traient minuts d'on fos per a llegir-los.
A l'arribar al darrer llibre, jo m'havia fet una idea de com ho resoldria, i l'autora, evidentment un altre. Em vaig fins i tot enfadar amb tot i tothom en veure com resolia la història! (Nil i Ramon, us demano disculpes per aquell diumenge jaja). Quin mal humor que gastava jaja, no podia creure el gir que ella li havia donat al relat, però la història era seva i ella manava... a mi m'agrada pensar que el meu final, el meu gir, és igual de bo que el d'ella.
Ara, el que m'ha encoratjat més de tot això, és que ella, l'Stephenie era una autora novell, que sense més que haver fet uns pocs relats, s'havia atrevit amb una novel.la, que va finalitzar en només 3 mesos. I vaig pensar, si ella pot, perquè jo no? Si m'encanta escriure!
Així que, començo a gestar dins meu la idea ferma d'escriure un llibre, sense esperar un èxit com el d'ella, perquè això no és cosa que li passi a tothom però per mi, serà un èxit en si mateix, el fet que n'escrigui un. Sempre ho he pensat que ho faria, recordo perfectament que la idea se'm va ocòrrer fent segon curs de formació professional, quan, a partir de la lletra d'una cançó vaig ser capaç d'inventar-me tot una història de més 4 fulls! La professora de llengua d'aquell moment ja m'ho va dir, tu un dia escriuràs un llibre...
No se si l'escriuré ara o més endevant, però si que m'ha fer retrobar-me amb la meva llengua preferida, l'anglès, ja que com més gaudia les històries, eren en la llengua de l'autora, sense intermediaris. Això m'ha generat la necessitat de tornar a llegir en aquest idioma, i veure pel.lícules en V.O,. com ja havia fet fa molt temps. Potser el missatge és aquest i no el del llibre, qui sap...
Però les coses no passen perquè si, tot ens porta a un camí que a priori ens és invisible, però que de sobte l'albirem com si sempre hagués estat allà, com una realitat tan certa com és que sóm vius, i és quan sóm capaços de veure'l quan se'ns obre la possibilitat de recòrre'l.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------
M'encanta llegir, Penso que l'exercici de la lectura és una de les millors i més senzilles coses de les que pot gaudir qualsevol esser humà. Tots i cadascun d'ells ens ensenya alguna cosa.
Hi ha molts gèneres que m'agraden però si he de començar per recomanar un, trio "La princesa que creía en cuentos de hadas", al qual li vaig dedicar una nota que vaig penjar al meu facebook i que ara comparteixo també aquí.
Cal ser molt valenta per acceptar-se com una princesa, i jo ho vaig fer. En seràs capaç tu?, o només veuràs un munt de princeses al teu voltant entre les teves amigues, companyes de feina, veïnes..., sense adonar-te que el que ens envolta és el mirall del que som...
Frases extretes de la lectura del llibre "la princesa que creía en cuentos de hadas"
Aquestes ratlles són un seguit de pensaments i reflexions molt íntimes, i que en cap cas voldria que uns ho prenguéssiu com a “lliçó”, només que em ve de gust compartir-les amb vosaltres.
La veritat és que la lectura d'aquest llibre m'està encantant, perquè jo també era una princesa que creia en contes de fades, i m'encanta veure que poc a poc he anat seguit el camí que ella emprèn, un camí cap a la veritat i l'amor vertader, que en definitiva és l'amor cap a un mateix.
Moltes d'aquestes frases cal memoritzar-les i anar-les repetint quan s'escau, per tal que es vagin integrant en la nostra forma de fer, perquè al principi, el costum fa que encara vulguem les penúries del passat, però canviant les respostes, actituds i conductes, podem arribar a ser persones molt felices.
Cal ser molt i molt valent per emprendre el camí de la princesa, és un camí molt difícil, molt dur i dolorós, però el premi és la felicitat en si mateixa.....
Sap greu pensar que moltes que llegiran aquest llibre, veuran princeses al seu voltant, però no seran capaces de veure que elles també ho son i es troben atrapades en el seu conte, en la seva infelicitat... Tan de bo un dia siguin capaces de descobrir la veritat.
M'he atrevit en algunes de les frases a posar un comentari personal, d'alguna vivència o de com jo entenc el que ens diu Marcia Grad en aquest tan meravellós llibre. Com que me l'he llegit en castellà, les cites no les posaré en català.
* El amor le hace a uno sentirse bien, si no es así, no es amor. Si sientes dolor. no es amor.
Ai quantes vegades hem escoltat aquella frase que diu "quien bien te quiere te hará sufrir", i així anem creixent de forma tan equivocada pensant que si ens fan mal és que ens estimen. Hi ha molta mentida en la saviesa popular, i sobretot, hem de pensar que si aquesta no ens afavoreix, perquè la seguim si ens fa mal? perquè ens el fem nosaltres mateixes? Quantes vegades he suportat mal de les meves ex-parelles, sempre disculpant-lo, sempre trobant excuses, sempre mirant de ser perfecta.... Enfi. perquè más valem alo conocido... que bueno por conocer. Qui ens diu que lo que està per conèixer és dolent? Aquí parla la por... Diu el mestre Punset que la felicitat és l’absència de por... doncs traiem la por de les nostres vides!
* Hay que aceptar lo que no se puede canviar. I què difícil és senzillament acceptar, però a força d’intentar-ho acaba sent molt més fàcil que al principi de practicar, i a sobre ens fa lliures.
* Uno elige el camino, y cambiar al otro, no es una elección. El més difícil és adonar-se de que estem mirant de canviar a l'altre, és tot tan inconscient... Però un cop ens ho ensenyen, ja no hi ha excusa...Un cop traiem a la part conscient allò que fins aquell moment era inconscient, és quan ho podem treballar!
* No hay que huir, hay que ir hacia. Tanta gent fuig sense adonar-se'n... donant mil excuses i explicacions, per a acontentar-se elles mateixes. El que te clar el camí, no el justifica.
* La impaciencia es la ignorancia de lo que se supone que está ocurriendo en estos momentos.
* La verdad da sentido a todo, y no se puede aprender en boca de otros. La verdad solo se descubre por uno mismo. Ja ens poden dir, ja, que si no ho veiem... és impossible seguir bons consells. Però hem d’aprendre a escoltar i fins a donar el benefici del dubte a allò que ens pica.....
* La habilidad para hacer lo que es mejor aunque no coincida con lo que uno quiere, es signo de madurez, pero no quiere decir que sea menos difícil. Què difícil és triar el que no ens agrada, i no ens adonem que és el que ens avoca directament al fracàs....
* La única seguridad que existe es que uno puede cuidarse de si mismo. No ens cal ningú, no "necessitem ningú! Una altra cosa és que ho vulguem, però necessitar.... deixem d'enganyar-nos.
* El humor hace que el aprendizaje sea más fàcil. Quants cops m'he enfadat perquè no em sortia be alguna cosa, i aquest mal humor feia que encara em costés més que em sortís be. Un cop fet el canvi, un cop he aconseguit "riurem" de mi mateixa i dels meus "fracasos", he aconseguit molta més pau, i una consecució molt més ràpida de resultats. Recordo Maria, un cop que vaig caure patinant que em vas mirar, pendent de la meva reacció, i va arribar un dia en què em vaig poder riure de mi mateixa, i avui dia em surt automàticament. Ara acabo de recordar jugant a la neu que vaig caure sense esperar-m’ho i la riallada es va sentir a tota la vall!
* Desconfiar de tu capacidad te impide avanzar y es la causa de tu fracaso. Quants cops no hem fet alguna cosa per no veure'ns prou capacitats? Quants cops hem pensat que no érem prou bons per a fer alguna cosa? Sóm bons des del mateix moment en què ens ho proposem, i si no surt a la primera, cap problema. Veure on hem fallat per no cometre els mateixos errors, i tornar-ho a intentar de nou. L'error és el motor del mon!
* Todo lo que consigue una persona es lo que ha decidido. Aquesta frase se que costarà molt d'entendre, però és així. El problema està en que no sóm conscients del que hem decidit fins que no fem aquest camí d'introspecció a la nostra ànima. Un cop fet, i ens traiem la vena, ens adonem que som el producte dels nostres actes i decisions
* Quizás nos conformamos a lo que estamos acostumbrados, la gente busca lo que conoce, lo que le resulta familiar y más cómodo. Que valents hem de ser per veure la veritat de les nostres infàncies, i així descobrir que el camí de la infelicitat, és un camí que han sembrat altres per nosaltres...
* Todo el mundo es responsable de sus actos y de controlar su propio dolor para que no influya en los demás. Aquí ens parla de les projeccions dels altres, de com ens "vomiten" les seves infelicitats i ens castiguen a nosaltres per les seves mancances... Un dia arribes a casa tan contenta, i l’altre te l’aixafa... i qui és ell per fer-ho? I perquè ho hem permès?...
* Lo que se sienten que no son merecedores de amor, dudan del cariño de los demás hacia ellos, porque creen que nadie puede sentir amor hacia una persona tan indigna como ella. Quants hem patit això? Que posen en dubte qualsevol mostra de carinyo, que dubten de l'amistat i de tot, i ens posen a prova constantment? I amb gelosies i desconfiances...i nosaltres allà lluitant per a ser dignes per ells, però si no ho serem mai! Com diria la meva gran a miga Gemma i perdoneu la vulgaritat de la frase “a cagar a la via home!”
*La forma en que viviste tu ayer, marcó tu hoy y la forma en que vivas tu hoy condicionará tu mañana. Aquella frase típica de "no canviïs mai". Caram, si he estat infeliç fins ara, alguna cosa hauré de canviar per tal que el demà sigui millor no? I avui és el millor dia per a buscar ajuda si no se què he de canviar, si no se en què m'equivoco, si no se perquè tot em resulta del revés del que voldria, avui és el dia.
* Somos únicos y perfectos y merecemos ser amados no por lo que hubiéramos dicho o hecho o por lo que se dejó de hacer o de decir sinó simplemente por ser una criatura del universo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada