No he dubtat ni un segon

Mon pare, que en pau descansi, sempre ens va súper inculcar els valors del "no fer als altres el que no vulguis  per a tu". Tot i que ell, com segurament també faig jo, no aplicava sempre aquest dogma, ni molts cops l'aplicava correctament,  si que puc dir que és una actitud que tinc molt interioritzada, i al llarg del temps, he afegit un altre trosset que és "i tampoc permetis que no et tractin com tu tractes als altres".

Aquest matí havia de fer un ingrés al compte, i quasi sempre ho faig des dels caixers que hi ha al carrer. Digueu-me eixelabrada, però l'oficina està just a sota de la feina, i  pensar que sempre hi ha companys que estan fent la cigarreta em dona una "falsa" sensació de seguretat... Total que avui he pensat, avui el faig dins l'ingrés perquè havia de fer una altra gestió a la finestra. A l'entrar a l'oficina m'he creuat amb un home, al que no li he vist la cara, perquè jo mirava si els caixers estaven lliures o ocupats.

M'acosto al caixer, veig que hi ha un e-book, o tablet, o algun d'aquests nous aparells electrònics amb la seva funda, i no he dubtat ni un segon, ho he agafat i li he lliurat al primer caixer de l'oficina.

Al tornar al caixer a fer l'operació, se m'ha avançat una noia, així que he hagut d'esperar . Amb un somriure he pensat, mira, aquest és el premi d'haver lliurat l'aparell al caixer haha, però el pensament immediat ha estat "si esperes rebre una recompensa divina per cada acció... ".  i  m'he alegrat de pensar que no existeix més recompensa que el fet de saber que has fet be.

Marxa la noia que estava al caixer, faig jo la meva operació, i sento la necessitat de girar-me en el moment en què entra un noi a l'oficina de la caixa, que amb la mirada ho deia tot, i sense que m'ho demani, li he dit que ho havia lliurat al caixer. Tot eren gràcies, gràcies... Al sortir de l'oficina, m'ha tornat a agraïr el meu gest, i j jo li he dit, que tan de bo, tothom actués així i tot de sobte, he recordat d'aquell vídeo que vaig compartir ja fa unes setmanes, en què apareixia una cadena de bones accions.

El contrapunt ha estat que quan he anat a fer l'operació que em calia amb el caixer en persona,  m'ha explicat que a ell li han robat la quarta moto... que ja no li'n queda cap més...

I és que realment la vida està feta de contrastos...

ps)Papa, gràcies per la llavor que vas plantar. Avui dia està ja tan arrelada que no puc pensar en fer d'una altra forma.

ps2)L'haurà seguit ell la cadena?

Us deixo l'enllaç al vídeo que us he comentat.

http://www.youtube.com/watch?v=8Gosg1ybxTU

Bon dilluns! Quina forma més guay de començar una setmana!

Palmeres de pasta de full

Aquest cop toca recepta!

Tot i que ara la veieu a la plana principal, en guardaré una còpia a la pestanya de receptes.

Aquesta, és com totes les que penjo, súper fàcil, i moooooolt resultona, d'aquelles que les fas en 5 minuts, les portes a casa d'algú i es queden de pasta de boniato!

M'encanta xafardejar blogs, tant de cuina, com de maquillatge, de costura... be de temes molts diversos i xafardejant el de www.isassaweis.com, vaig trobar aquesta recepta, de la que ella no és ni molt menys la creadora, però és d'ella d'on l'he après, tot i que jo, ejem, ejem, l'he millorat, li he donat el meu toc personal. I dic que no és d'ella, perquè la meva germana ja la sabia fer, però no me l'havia compartit...

A veure, ens caldrà:

Sucre

1 paquet de pasta de full ( jo faig servir la fresca del Mercadona, però al lidl, també en tenen i surt molt bona)

Aigua

Encenem el forn i el preescalfem a 210 graus.

Primer  de tot, escampem sucre damunt el marbre i al damunt hi estendrem la pasta de full. Cal reservar el paper on està embolicat el full, ja que l'aprofitarem per a enformar les palmeres.

Escampem sucre per damunt de la pasta de full i amb l'ajut d'un corró , o a falta de tenir-ne un, amb una ampolla, premem be, per tal que s'impregni el sucre per les dues cares.

Tot seguit, dobleguem els dos extrems fins a la meitat, i repetim l'operació, sucre, i premsa

Aquí he plegat la banda esquerra

Aquí ja està plegada la banda dreta, i un segon cop la banda esquerre, i afegit sucre de nou

 

Amb un ganivet que talli be, anem fent trossos d'1 cm. d'amplada més o menys

 Posem el paper on anava embolicat el full a una plata de forn, i al damunt les palmeres, deixant prou espai entre elles perquè doblaran la seva mida, i si no s'enganxaran entre elles.

Fem una mica d'almívar en un cassó de la següent forma: 1 tasseta de cafè de sucre, i 1 tasseta d'aigua. Ho posem a foc mig, sense deixar de remenar, fins que veiem que agafa consistència (aprox. 10-15 minuts), i pintem generosament cada palmera. Ho enformen durant 10 minuts a 210 graus, vigilant que no es cremin  i ja les tindreu !