Quin pal!

Poques coses fan més pal que llevar-te amb la sensació i pensament que és divendres, i només estàs a dijous! arggggggg.

I això és el que m'ha passat avui!

Be, bon dijous ... que no divendres ;)

Deixar créixer al Nil

Aquests són els nous deures que m'ha posat la terapeuta, i què difícils són...

Tot va venir arran de la conversa que vam tenir amb el Nil a partir de la pregunta: "Mama, els reis són els pares?" Jo volia morir-me! Li vaig contestar el mateix de l'any passat, i aquí és on es veu que és a mi a qui li fa mal, és a mi a qui li sap greu que creixi i es faci gran... La meva resposta va ser. vols que deixi de ser màgic, o vols la veritat?

El Nil volía i demanava la veritat i se la vaig dir ... i es va disgustar, i jo em vaig sentir malament... tot i que vaig ser capaç de reconduïr la situació i a cada pregunta que es va succeïr li vaig posar un tò divertit, i vam acabar rient, tot i que ell se sentia molt enganyat, de fet en un moment ho va dir, que l'havíem enganyat tots aquells anys... I jo vaig haver de dir-li que si, amb el cor, petit, petit... Són d'aquelles situacions difícils d'entendre si no s'és pare o mare... Però també són situacions úniques que t'uneixen molt més a aquella personeta que és el teu fill, aquell nen, aquella petitesa que ara et diuen que ha de créixer, i que no el deixo, cachins!

Enfi, que per canviar la conducta l'hem de passar de l'inconcient, al conscient, són els deures que tinc, així que, com dic jo... seguim creixent i aquest cops els dos!

Murphy diu...

Divendres vinent estaré de Rodríguez a Barcelona, i Murphy em diu que per més que comenci a telefonar ja des d'avui a les amigues, totes tindren ja plans als quals no m'hi podré afegir...De fet amb la primera que he contactat així ha sigut....

Tindrà sempre raó el maleït Murphy?

Per sort a mi el plan B de quedar-me a casa veient una peli, o fent coses meves ja m'està be que si no...

Bon dilluns!

Ja no tinc l'Astra

Va ser una decisió de dit i fet. Un dia vaig pensar que era absurd mantenir un cotxe que, a banda que ja començava a ser vellet, gastava més benzina de la que podia pagar, i no perquè no funcionés be, sinó perquè la mecànica d'un cotxe de fa 12 anys no és la d'un cotxe d'avui dia, i d'això t'adones quan en llogues un. Com que en les darreres escapades que hem fet n'hem llogat, caram, la proporció de consum era brutal, comparada amb el que gastava el meu Astra.

Així que el vam valorar, vam penjar l'anunci, i l'allau de trucades de gent interessada ha estat terrible, el telèfon no ha deixat de sonar com qui diu en aquestes dues setmanes que ha estat l'anunci vigent. M'ha telefonat gent de tota mena, d'aquí i d'allà, però jo tenia una cosa clara , que tot i les petites coses que ja no li funcionaven, el preu no es toca, era desmerèixer-lo baixar el preu, un preu que per mi ja era un regal. Jo patia per si finalment se'l quedava algú que només el volia per fer negoci, per portar-lo a un país del tercer món, perquè a aquest cotxe me l'he estimat molt, però no ha estat així, les coincidències de la vida han fet que me'l compri una persona d'aquí que a sobre viu a una localitat on els meus pares tenen una caseta d'estiueig, així que si volgués, li podria fins i tot seguir la pista...

Ahir, li vaig dedicar uns minuts. El vaig buidar amb les 4 coses que quedaven, que al ser familiar, donava per portar moltes coses d'aquelles de per si de cas. De fet va haver una època en què els meus patins, els del Nil i les nostres proteccions hi vivien al maleter, no fós cas que es donés una situació patinable i no tinguéssim els patins a mà! A banda de les raquetes de bàdminton, esport familiar on els hagi, perquè.. sempre hi ha un moment a les excursions, al càmping o on sigui, per fer una partideta, si és a dobles millor... total que duia 6 raquetes jaja, amb les palometes. I una manta, i carregadors per a no se quants aparells electrònics, bosses del carrefour de les ecològiques, perquè com ara ja no te'n donen de bosses de plàstic..., i unes pinces per si la bateria falla, i una pilota de tenis, i uns guants d'esquiar per l'hivern quan has de posar cadenes, i.... si, hi portava de tot!

Doncs això, que el vaig buidar, amb cura, poc a poc, recordant algun dels moments més importants, com el dia que vaig tornar a casa amb el Nil el dia que va néixer, de fet, va ser com qui diu el més important. Els altres records van ser moments, vivències, viatges... I li vaig donar les gràcies per haver estat tan bon cotxe i haver-nos cuidat tan i tan be, no haver donat problemes, sobretot en moments en què hauria estat fatal, i em vaig emocionar. Vaig desitjar que els nous amos el tractessin tan be com hem fet nosaltres, que fins i tot la tapisseria encara llueix com nova. 

El Nil també es va acomiadar, una mica, jo li vaig dir que ho fés tot i que ell no entenia massa perquè.

I avui, avui se l'han endut, he vist com marxava, amb pas insegur, amb noves mans, però  il·lusionades, amb por de no fer-li mal, de no espatllar-lo i he pensat, que he triat be el comprador.  M'ha fet la mateixa sensació que amb els mercats d'intercanvi on tu hi portes les coses que ja no et fan servei i se les enduu algú emocionat perquè és el que havia estat buscant i no trobava.

Enfi que tot i que em sap greu per una banda per l'altra tinc moltes ganes de tenir un cotxe meu, i només meu, com aquell Corsa que em vaig comprar quan vaig començar a treballar a la Gene, un cotxe triat, decidit i pagat integrament per mi, al meu nom, al meu gust. El meu capritxet, un cotxe petitet, petitet, adaptat al que és ara la meva família, una família de 3 membres. I tot i que pugui  emblar que no, per mi, pagar-me jo sola el cotxe, és tot un èxit, vol dir que me'n surto, que tiro endavant i que prenc decicions per mi mateixa!

També em fa gràcia això de jo tenir el meu, i el Ramon el seu. Que ens cal un cotxe gran? Doncs agafem el seu, un gran familiar, que no?, doncs agafem l'Igor, com ja li diem al meu, perquè tot i que encara que no el tenim, ja forma part de la família!

M'agraden els dilluns

Digueu-me rara, potser si,  però per a mi els dilluns són un dels millors dies de la setmana, entre d'altres coses perquè t'obren la possibilitat a noves coses, noves experiències, noves situacions, ... i com no, a un nou divendres i nou cap de setmana!

Bon dilluns a tothom!