Receptes meves o d'altres

Palmeres

Aquest cop toca recepta!

Tot i que ara la veieu a la plana principal, en guardaré una còpia a la pestanya de receptes.

Aquesta, és com totes les que penjo, súper fàcil, i moooooolt resultona, d'aquelles que les fas en 5 minuts, les portes a casa d'algú i es queden de pasta de boniato!

M'encanta xafardejar blogs, tant de cuina, com de maquillatge, de costura... be de temes molts diversos i xafardejant el de www.isassaweis.com, vaig trobar aquesta recepta, de la que ella no és ni molt menys la inventora, però si de qui he agafat la idea principal, tot i que jo, ejem, ejem, l'he millorat, li he donat el meu toc personal. I dicx que no és d'ella, perquè la meva germana ja la sabia fer, però no me l'havia compartit...

A veure, ens caldrà:

Sucre

1 paquet de pasta de full ( jo faig servir la fresca del Mercadona, però al lidl, també en tenen i surt molt bona)

Aigua

Encenem el forn i el preescalfem a 210 graus.

Primer  de tot, escampem sucre damunt el marbre i al damunt hi estendrem la pasta de full. Cal reservar el paper on està embolicat el full, ja que l'aprofitarem per a enformar les palmeres.

Escampem sucre per damunt de la pasta de full i amb l'ajut d'un corró , o a falta de tenir-ne un, amb una ampolla, premem be, per tal que s'impregni el sucre per les dues cares.

Tot seguit, dobleguem els dos extrems fins a la meitat, i repetim l'operació, sucre, i premsa

Aquí he plegat la banda esquerra

Aquí ja està plegada la banda dreta, i un segon cop la banda esquerre, i afegit sucre de nou

Un cop ja hem doblegat dos cops per cada banda, es plega la banda esquerre damunt la dreta, i tornem a posar sucre, i el premem amb el corró.

Amb un ganivet que talli be, anem fent trossos d'1 cm. d'amplada més o menys

 Posem el paper on anava embolicat el full a una plata de forn, i al damunt les palmeres, deixant prou espai entre elles perquè doblaran la seva mida, i si no s'enganxaran entre elles.

Fem una mica d'almívar en un cassó de la següent forma: 1 tasseta de cafè de sucre, i 1 tasseta d'aigua. Ho posem a foc mig, sense deixar de remenar, fins que veiem que agafa consistència (aprox. 10-15 minuts), i pintem generosament cada palmera. Ho enformen durant 10 minuts a 210 graus, vigilant que no es cremin  i ja les tindreu !

Gaspatxo de Síndria

Amb la calor sempre venen de gust els menjars i begudes fresquetes.

A casa, ma mare feia un gaspatxo fabulós, però jo mai he tingut massa ma per fer la recepta tradicional, o em mancava pa o me'n sobrava, o massa vinagre o massa poc, o massa all o no es notava...

Però l'any passat vaig descobrir el Gaspatxo de Síndria! Quina cosa més bona i fàcil de fer!!! A més la combinació dolça de la síndria, amb la salada del tomàquet, ceba i pebrot és brutal, i per això ho comparteixo amb vosaltres. La síndria com és de la família dels cogombres, els substitueix en aquesta recepta. A mi a més, no em torna tant com la tradicional.

Us passo els ingredients per a 4 persones (aprox)

600 gr. de tomàquet madur
500 gr. de Síndria ja neta, sense la pell
35 gr. de ceba (millor de la tendre)
30 gr. de pebrot verd
1 gra d'all
Sal
Oli
Vinagre

Preparació

Trossejar els tomàquets (jo a no ser que tinguin una pell molt dura, no els pelo, ni els trec les llavors, però això ja és al gust de cadascú). I ho posem o al got batedor o allà on tinguem destinat triturar-ho. Afegim el pebrot, la ceba i l'all, i  ho triturem be, que quedi ben finet. En aquest punt també podem colar-ho si no hem tret les pells i ho volem encara més fi.

Quan ja creiem que està prou triturat se li tira la síndria, i quan ja està dissolta, s'hi afegeix la sal, l'oli i el vinagre al gust.

No cal posar-hi aigua perquè la síndria ja en porta, ni pa perquè la seva polpa ja fa que quedi espès.

I a taula!
------------------------------------------------------------------------------------------------------------


COCA DE LLARDONS

Com ja sabeu que si penjo una recepta és que és fàcil bona i d'èxit assegurat.

Aquí teniu els ingredients i com es fa:

Pasta de full
Llardons
sucre
Pinyons

Pre-escalfeu el forn, a dalt i a baix a 200 graus.

Amb el corró, estireu una mica  la pasta de full directament a sobre del paper que duu, i ho poseu (amb el paper) a una plata de forn.

Esmicoleu els llardons amb l'ajut d'un morter (i de tant en tant aneu picant llardons, jo em vaig limitar a  aquells que són tan durs que no es podran aprofitar jiji tremenda excusa!)

Poseu sucre damunt la pasta de full, sent força generosos. I al damunt del sucre, els llardons esmicolats. També podeu posar-hi pinyons, tot i que jo els vaig reservar per la capa del damunt.

Estireu una altra pasta de full (o la meitat d'un gran, això dependrà de lo gran que voldreu la coca), i ho poseu sense el paper, damunt del que ja teníeu amb el sucre i els llardons, i repetiu l'operació, primer el sucre i després els llardons, i aquí si que jo hi vaig tirar els pinyons.

Tanqueu la vora de tota la coca amb els dits. Agafeu el corrí, i apreteu la coca per tot arreu, per compactar les dues capes, i que els llardons i el sucre no quedin solts per damunt. Sembla que un cop aixequis el corró hagis d'endur-te-ho tot, però no, es queda allà tot enganxadet.

Apagueu el gratinador del forn, i fiqueu la coca, a mitja alçada, durant uns 15 minuts. Si la pasta de full es butllofa, es punxa amb un escuradents.

I a gaudir!

Gràcies Dolors!




-------------------------------------------------------------------------------------------------------------

COCA DE IOGURT

 Avui us passo la típica recepta de la coca de iogurt de tota la vida, però us donaré opcions per a poder-la "tunejar" i així tenim diferentes versions totes boníssimes!

Ingredients
3 Ous
1 Iogurt (tan se val el gust, hi ha qui li agrada de llimona, però jo poso el que tingui a la nevera)

2 mides de iogurt de sucre
3 mides de iogurt de farina
1 mida de iogurt d'oli
1 Sogre de llevat Royal
Ratlladura de llimona

Com es fa

Obrim el forn i el deixem que s'escalfi a 180 graus. Jo poso forn i grill tot alhora.

Posar les 3 clares en un bol. A aquesta coca no li cal pujar les clares a punt de neu, però tot i així, com que ho faig amb el batedor de barilles del minipimer, jo les pujo una mica. Un cop batudes, afegeixo els rovells. Després el sucre, poc a poc i sense deixar de batre.

Pel que fa a la farina, jo faig servir un tamisador que vaig comprar a l'ikea que m'ajuda a que no em quedin grumolls. Cal que la farina i el sobre de royal quedi ben barrejat. Jo poso 2 mides de iogurt, el sobre de royal, i l'altre sobre, i el tamisador ja s'encarrega de barrejar-ho una mica. També hi ha farines com al mercadona que ja tenen una mica de llevat, però jo tot i així li poso el sobre sencer de royal.

Després afegeixo l'oli, i la ratlladura de llimona.

El motlle que jo faig servir on ha d'anar la barreja, és dels d'alumini de tota la vida, i per tant, cobreixo totes les parets amb margarina, de forma força abundant per a que no se m'enganxi.

Hi avoco la pasteta, i després sacsejo el motlle, per a que quedi tot ben repartit, i ho fico al forn. Al cap de 15 minuts vaig observant com puja, i generalment als 25 ja està feta la coca. I com se que està feta? Doncs lo típic, punxant amb un escuradents. Si surt net és que està fet, i si no, és que li cal una mica més de temps.

I voilà. Aquests és la recepta original, ara us dono indicacions per a fer diferents opcions. Generalment quan faig aquestes modificacions no li poso la ratlladura de llimona, però això va al gust.

Què us agrada l'anís? Doncs hi poseu una mida de iogurt d'anís. Quan porta dins del forn 15 minuts, obriu la porta i hi empolvoreu amb sucre

Que us agrada la fruita confitada? Doncs la talleu al gust, i la poseu en aigua al menys mitja hora abans, per a que s'infli. Quan ja tenim tota la pasta barrejada, escorrem la fruita, l'empolvorem amb farina i la incorporem a la pasta, tot barrejant-la per a que quedi ben repartida. Si la talleu petita, l'aspecte serà d'un pastís de tuti-fruti, si la talleu gran, com de plum cake.

Que la voleu més esponjosa? Doncs una mida de iogurt de llet. Quan li poso llet, també m'agrada combinar-ho amb fruits secs a la banda de dalt. Cal que estiguin tallats o a làmines o ben fins, i quan la coca porti dins del forn al menys 15 minuts, obriu i l'empolvoreu amb els fruits secs.

Que la voleu més fresca? Afegiu una mida de iogurt de suc de taronja. L'acavat en aquest cas potser amb taronja confitada. Cal afegir-la també quan la coca porti al menys 15 minuts i ja tingui la coberta més o menys feta.

Que la voleu amb xocolata? Doncs talleu trossos de xocolata de la que es fon, i ho afegiu quan porti al menys 15 minuts, sense que la coberta estigui feta del tot, si no es quedaran a la part de dalt i ens interessa que quedin dins. Si ho posem al principi, correm el risc que vagin a baix i es cremin. Si la xocolata és de les que fonen  molt, l'aspecte quan es talli serà com el d'una coca de marbre. També se li pot donar un toc més sofis, posan-t'hi bombons. Aquests normalment no es fonen del tot, però l'aspecte un cop tallada és molt xulo també.

Apa, bon profit!

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Estem al Nadal i jo que en temes de menjar per aquestes dates sóc molt tradicional, vaig a posar una recepta molt típica catalana, i de fet el que serà el menú que faré el dia 25

Pollastre de pagés, amb prunes, pinyons i orellanes

(Lo de les orellanes ho he posat jo, perquè m'encanteni trobo qu eli queden molt be)

Ingredients per a 4 persones aprox.
1 Pollastre de pagés
2-3 Cebes de figueres
3 Tomàquets
1 "cabessa" d'alls (és que si no ho dic com ma mare i ma avia, no és el mateix)
Prunes
Pinyons
Orellanes de prèssec
Anís
Vi Ranci
Oli, sal i pebre

Posarem les prunes, les orellanes i els pinyons en remull. Al menys han d'estar 3 hores.

Primer de tot, salpebrarem el pollastre, i l'enrosirem a foc ben viu. Un cop ja el tenim rosset, hi afegim les cebes. Tapem i deixem que la ceba es vagi fent. Quan estigui transparent, afegim els tomàquets i els alls. Deixem coure 15 minutets més, i aleshores afegim les prunes, orellanes i pinyons, juntament amb l'aigua en què han estat en remull. Tapem i deixem coure 20 minutets més. Passat aquest temps, afegim una copeta d'anís i una altra de vi ranci. Deixem reduïr els alcohols, i ja ho tenim llest!

Tots els temps són aprox. jo ho faig molt a ull, això si, al ser un pollastre de pagès ha de coure fo´rça estona, ja que la carn és més forta.

No he posat quantitat de prunes, i orellanes, perquè va al gust, a mi que m'agraden, en poso un quart de cada, però reconec que el meu cas, potser no és el més habitual. Cal tenir en compte, que després la recepta queda dolça. i cal rectificar de sal el que calgui.

Bon profit!






Avui va de cous cous. La veritat és que la meva relació amb aquesta sèmola ha estat sempre de rebuig, sigui perquè no me l'han presentat mai be, sigui perquè quan l'he tastat no m'he agradat mai massa, o per un punt "racista", perquè no dir-ho.

Però el que són les coses. Un dia ma germana em convida a un dinar de traje entre les seves companyes de feina. Com que per mi va ser totalment improvisat jo no vaig poder aportar res, i em vaig limitar a gaudir de les menges que totes elles van aportar i em vaig quedar totalment subjugada al cous cous que va preparar la seva companya i amiga Gemma. Quina cosa més bona! Ella el va preparar amb verdures, i em va semblar la cosa més deliciosa, i senzilla de fer que havia tastat en molt de temps.

Em va explicar com el feia ella el cous cous, que de formes de fer pel que he anat veient jo 'hi ha vàries, però jo em quedo amb la d'ella que sempre em surt molt bona, i tothom que ho tasta, queda satisfet, i em demana la recepta.

El cous cous, lo bo que té és que es una base a la que com qui diu se li pot afegir de tot, des de verdures, a carn, des de afegits més sucosos, a més secs, sigui com sigui, sempre queda bo, al menys al meu paladar i al de la meva família.

Us passo unes receptes, però tingueu en compte que l'elaboració del cous cous sempre és igual, a partir d'aquí el que em sembla chulo és imaginar, crear i investigar!

Cous cous amb verdures

Per a 4 persones

250 gr. de Cous cous mitjà

1 Carbassó

1 Ceba gran

1 Pebrot vermell

1 Albergínia

1 Pebrot verd

Oli

Sal

Posarem el cous cous en cru en un bol de vidre, o que aguanti l'escalfor.

En un pot, posarem aigua a bullir i just quan arrenqui el bull, avoquem l'aigua damunt el cous cous, just fins a cobrir-lo. Tapem durant 8 minuts. Passat aquest temps, hi posem un raig d'oli i amb l'ajut d'una forquilla o amb les mans, desfem els grans de cous cous i ho reservem.

Pelem i piquem  i salem totes les verdures i les saltegem al gust amb una mica d'oli en una paella. Un cop les tenim com ens agradin (a mi m'agraden molt passadetes), les afegim al cous-cous, i voilà! A taula!

Es pot menjar tan fred com calent, tot i que a mi m'agrada més tebi.

Una altra forma ràpida de fer cous cous, és amb les safates ja preparades d'escalivada, tallar-la petita, i afegir-la al cous-cous, queda molt bo també i molt ràpid, En el temps en que es fa el cous cous, tens un primer plat fet!.

Ara us passo una que vaig fer ahir que també és molt bona. De fet la vaig trobar a internet però no en vaig fer cas de les indicacions de preparació del cous cous i em vaig remetre a les de la Gemma, que són les que m'han demostrat que funcionen.

Cous cous amb Xampinyons

La quantitat de cous cous la mateixa per a 4 persones 250 gr.

1 kg de Xampinyons bruts

125 ml. d'aigua

1 pastilla de caldo de pollastre

1 cullereta de postres de curry

El cous cous el preparem com ja sabem. Afegim l'aigua al punt de bullir, 8 minuts de repòs, raig d'oli i desfem el gra.

Netegem els xampinyons i els piquem ben fins (jo ho faig amb la picadora). Els posem en una paella amb una mica d'oli i els anem deixant reduïr.

Escalfem els 125 ml. d'aigua, hi desfem la pastilla de caldo de pollastre i la cullereta de postres de curry. Un cop tot ben desfet ho afegim als xampinyons, remenem be, i ho avoquem tot al cous cous, i plat acabat!

Gràcies Gemma!

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Aquest cop és una recepta polivalent, que no recordo si se la va inventar la Bea o jo a partir d'una recepta d'aperitiu.

TAGLIATELE AMB CLOÏSSES

 1 malla de cloïsses (de fet es pot fer amb qualsevol marisc de closca o sigui escopinyes, petxines, rossellones...)

2 Cebes grans (jo m'estimo més cuinar amb ceba de figueres, però això va al gust de qui ho fa)

1 Got de vi blanc

80 gr. aprox. de pasta per persona. A mi m'agrada fer servir pasta fresca i segueixo estrictament els temps de cocció. Recomano la marca Rana.

Oli

Sal

Pebre blanc

Esbandim be les cloïsses i les deixem en un bol en aigua fins el moment que les posarem a la cassola.

Bullim la pasta en abundant aigua salada amb un rajolí d'oli,  i la reservem. Jo si és de la fresca, no la colo mai.

Piquem les cebes i les enrossim fins que quedin ben transparents. Afegim les cloïsses i el got de vi blanc, un polsim de pebre blanc i sal. Un cop s'han obert totes ho retirem del foc i hi aboquem la pasta. Remenem be i llestos!

Un cop al plat, recomano amanir-ho amb un bon raig d'oli d'olive extra verge.

Li dic el plat polivalent perquè sense afegir la pasta teniu un aperitiu de cloïsses deliciós!

Bon profit!

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Aquesta recepta de l'he d'agraïr a la meva molt bona amiga Rosa. ja veieu que en el meu cas, l'exit de la meva cuina és pel boca-orella!

-->

LLOM GRATINAT

Ingredients per a 4 persones

10-12 talls de llom fresc de canya de porc (a ser possible de l’ibèric) per persona

400 gr. de Xampinyons

2 sobres de formatge per a gratinar (a mi m’agrada l’emmental o el grullère)

1 got de Llet

2 cullerades de farina

1 Ceba gran

Sal

pebre blanc

Nou moscada

All

Julivert

Oli

Preparació

Salar els xampinyons,i posar-los en una paella sense oli. Quan hagin tret tota l’aigua, afegir una mica d’oli, l’all i el julivert. Coure’ls al gust.

Preparar una beixamel no massa espessa, i posar-ne una mica a una plata de forn.

Marcar els talls de llom (només volta i volta que sinó queden secs). I anar-los posant a la plata del forn. Al damunt afegirem els xampinyons, i per sobre la beixamel.

Posarem el formatge ratllat i al forn a gratinar.

Hem de tenir cura que no se’ns passi el gratinat, perquè per una banda, quedarà  una crosta massa feta, i per l’altra el llom s’assecarà.

I c’est voilà!

  ---------------------------------------------------------

-->

Tiramisú

400 gr. de formatge mascarpone

1 paquet de melindros dels tous

2 tasses de cafè

200 gr. de sucre

3 ous

Xocolata en pols

S’agafa el motlle on farem el postre i es fa una capa de melindros sucats en el cafè i es disposen de tal forma que no quedi cap forat.

Es barregen els rovells d’ou amb el sucre, fent servir la batedora elèctrica. Un cop ja està ben barrejadet s’afegeix el formatge mascarpone (amb la batedora també).

Es munten les clares a punt de neu i s’incorporen a la barreja anterior, aquest cop amb una espàtula. Si ens ha quedat massa espès es pot posar una mica de nata líquida.

Es posa la pasta damunt dels melindros. Es pot fer més d’una capa, però això ja és al gust del que ho fa (a mi si que m’agrada fer-ho).

Es posa a la nevera tapat amb film de cuina, i a reposar al menys 12 h.

Just en el moment de servir, amb l’ajut d’un colador petit, es tira cacau pel damunt

bon profit!

 --------------------------------------------------------------------

M'encanta cuinar, per mi és com un afegit a la cura que es té per un mateix, o per als altres, siguin de la família o amics.

Avui dia m'he afeccionat a buscar receptes a Sangoogle posant algun dels ingredients que tinc a casa i que m'interessa gastar, i sincerament n'he trobat d'excel.lents! Poc a poc us les aniré posant. La major part són receptes molt fàcils, i que com qui diu les pot fer qualsevol mindundi cuiner.

Aquí va la primera, que me la va explicar la meva amiga Helena, i a ella una amiga italiana

Cintes amb tomàquets escaldats

Ingredients per a 4 persones:

320 gr. de Cintes (80 gr. aprox per persona)

6  Tomàquets a ser possible de pera, o qualsevol tomàquet que no sigui d'amanir

Formatge ratllat

orenga

Oli verge

sal

Es cou la pasta en aigua on haurem posat prèviament un rajolí d'oli i un polsim de sal. Un cop cuita, jo no sóc del parer d'esbandir-la, sinó que l'escorro i ja la poso directament al plat.

Agafem els tomàquets i els fem una creu amb l'ajut d'un ganivet (ens ajudarà a pelar-los un cop escaldats). Els posem en una olla amb aigua bullent i deixen fins que veiem que la pell comença a arronsar-se, aprox 5-8 minuts. Dependrà de lo grans que siguin els tomàquets. Un cop passat aquest temps, els traiem la pell, i els tallem a daus (perquè queda millor presentat), i ho posem damunt la pasta que ja tenim preparada. Si no agraden les llavors, també es pot aprofitar per treure-les.

Hi afegim una mica d'orenga, espolsem formatge ratllat pel damunt i hi afegim un bon raig d'oli d'oliva verge.

Bon profit!

(Gràcies Helena!)