Questions d'agenda

De sempre he estat una persona molt activa, molt interessada en un munt de coses, i en fer moltes activitats. Si que és cert que durant uns anys, la vida que duia no ho era massa d'activa i entre d'altres motius, vaig decidir canviar-la i des d'aleshores, que miro d'aprofitar tots els bons moments que se m'han anat presentant.

Però a la meva vida també hi ha el Ramon i el Nil, i tot i que quan aquest darrer era més petit, la seva agenda no tenia massa pes en l'agenda familiar, si que a mesura que s'ha anat fent gran, ha anat sent cada cop més important.

Això vol dir que, les agendes dels 3 són igual d'importants i tenen com qui diu el mateix pes a la família, en tant que si un te un partit de futbol, caigui quan caigui, s'hi va, si jo tinc un concert també i si és un tema de carreres del Ramon, siguin de les que organitza o de les que corre també.

No és fàcil renunciar a les coses pròpies d'un, en favor de les d'un altre, però a la meva forma d'entendre-ho, és la família la que sempre guanya.

Penso que les oportunitats, i els moments de passar-ho be, passen, i si no les aprofitem, ja no vindran, en vindran d'altres, però si la premissa sempre és la de que manen uns per damunt dels altres... hi ha qui pateix... I en el cas dels nens, acaben aprenent que les seves coses no són importants, que el que ells volen no importa a la família, perquè no se'ls dona la oportunitat de dir la seva, de negociar i de consensuar i acaben sentint-se menystinguts, i amb raó! Així ells reproduiran el cicle quan siguin pares, un cicle, un pèl pervers, si m'ho permeteu.

A veure que no es tracta de fer sempre el que diguin els nens, però tampoc sempre el que diguin els pares, sino de trobar un espai per a tots, més quan estic parlant de pre-adolescents, amb els quals la negociació és una habilitat que han d'aprendre de nosaltres, per a una bona  desinvoltura en el mon dels adults. Si només aprenen a imposar, malament anem.

 I què voleu què us digui... jo també passo els caps de setmana fora, i també tinc una família que atendre, i el Nil només està amb mi la meitat dels caps de setmana del mes, però si no puc anar al càmping perquè hi ha una altra proposta, doncs no hi vaig,  però el càmping, la família, els cosins, els avis, i la resta... no passen , el que passa és la proposta, i una oportunitat de gaudir de quelcom diferent en família, la que un ha creat.

Però cadascú eduqui als seus fills com cregui més convenient... Que jo seguiré preguntant i negociant les activitats del cap de setmana, i seguirem mirant d'encaixar les agendes al gust dels 3.