Un cop més, l'any s'acava, i és el moment en què molts aprofiten per a fer balanç del que ha estat, del que hauria pogut estar i del que estaria si....
Jo sóc de les que m'agrada més mirar les coses com són, com estic, com em sento, i quins projectes tinc per al nou, més que mirar enrere i gastar energies en quelcom que ja no ho puc canviar. Si que penso "això pots millorar-ho", però des del moment present en què estic, no des de la melanconia, i molt menys des de la culpa... Ara necessàriament tampoc ho faig avui, no em cal.
El 2010 s'acava i he de dir que la xifra m'agradava, perquè m'agraden les xifres parells, de fet em fa la sensació que l'energia que porten és positiva, en canvi, amb el 2011 no estic igual, però com que és un any per encetar igual que ho va ser el 2010... potser ve carregat de coses bones tot i ser senàs. Caldrà esperar i deixar passar els dies, les setmanes i els mesos.
Si parlem de la nit d'avui, és una nit extranya. Abans m'encantava sortir, ballar i passar-ho en gran, però cada cop més, fujo d'aquestes festes i em ve més de gust el caliu familiar, amb el meu fill, parella, nebots i nebodes, germans, pares...
El que si que m'encantaria és viatjar i passar el cap d'any fora, però tinc un problema, a casa dels pares no venen ni el Tió, ni el Pare Noel, ni els Reis. Allà qui porta els regals és "l'añito nuevo" (ma mare que és canària així ho va batejar i per més que tots parlem català mai hem traduït aquest nom.). Ens van fer creure que l'any nou arribava amb regals nous i que s'enduia els vells (que be que s'ho van muntar els pares per a fer renovació de joguines!). I és per això que cada dia primer d'any he d'estar a casa dels pares. Ja hi haurà temps de viatjar, però ara no puc renunciar a passar el primer dia de l'any amb ells.
Ara rai, que com que no surto de festa... però quan era més jove i sortía, això d'estar pel matí al menjador de casa com molt tard a les 12 del migdia per obrir regals, era tot un suplici! I mira, com que jo mai he abusat de l'alcohol, però als germans que els donava per agafar una bona turca per cap d'any, ho passaven fatal, les seves cares a taula eren un poema, i fins i tot, s'olorava en l'ambient l'agressivitat de no poder dormir i descansar el que el cos demanava. A mi em compensava el no dormir, perquè els Nadals sempre m'han fet molta ilusió, però no tots els de casa pensen igual.
Avui dia amb els nens de la família, tinc la sensació que gairebé esperen més l'añito nuevo que els regals de les seves pròpies cases, possiblement per la disbauxa de paquets, dels colors del paper de regal, i de gent amunt i avall mirant quines etiquetes es corresponen amb els regals que et toquen. Quan comencem a obrir, tot son ohhhhhhh ahhhhhhhhhh, i fa que sigui més divertit rebre regals, perquè és en comunitat.
Enfi, que cada casa te les seves tradicions, i jo, ja he embolicat tots els regals que portaré per l'añito nuevo. Els nens es queden a dormir a casa dels avis, perquè quan ells es llevin, segueixi la ilusió dels nadals, i del nou Any. Els grans, patirem un anys més, llevar-nos relativament d'hora per anar a buscar els regals.
Feliç 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada