A la feina, si no ho tens tot tramitat, enllestit i tancat sembla com si l'any següent ja no existirà, com si haguéssim fet tard per a una cita eterna, que tenim cada any i que cada any també ens agafa com de sorpresa: com que Nadal és ja la setmana vinent? Si jo encara no m'he recuperat de l'estiu! sents per aquí i per allà, i és que el temps, passa, i curiosament, del gener a l'estiu, és com costa amunt, els mesos costen de superar i arribar a l'estiu és com una marató, que dius 40 km,. no són res, però que no s'arriba mai a la meta. Ara, un cop passat l'estiu, no se si és pel calendari de festes, o perquè les escoles comencen al setembre, no ens adonem i se'ns acaba l'any, com qui diu sense avisar, ves quina cosa.
En l'Àmbit familiar i personal, s'acaba el mon perquè has de comprar un munt de coses en temps rècord. Si que et pots organitzar i jo ho he fet molts cops en què al novembre ja ho tenia tot comprat, però aleshores arriben les botigues totes engalanades, els carrers il·luminats, i s'ha de ser un sant per a no caure en les temptacions nadalenques, i finalment, al menys jo, acabo comprant per partida doble. Després et trobes que els regals no hi caben al menjador de tants que n'has comprat i la parella et diu, ostres aquest any ens hem passat, i tu que penses si tu sabessis que porto 3 mesos de voràgine nadalenca...jaja
Per a les que hem de preparar àpats nadalencs, el patiment no s'acaba, perquè el que si que s'acaben, sembla ser, són els galls d'indi, els pollastres, les prunes i fins i tot els galets! si no t'afanyes i compres amb temps (això em fa pensar que pel que fa al meu, no hi tinc res!). El moneder el tens en forma de tanta gimnàstica obre tanca , i tot ja és un suma i segueix, i compres i compres menjar com si haguessis d'alimentar a la família reial sencera... Per sort, a casa meva, ja fa anys que vam eliminar el primer plat, fem un gran aperitiu amb tapes calentes i fredes: "una de bravas"! i apa, unes bravetes, " una de calamars" i apa una de calamars, que la meva cuina sembla la barra de La Estafeta!. Total que això, fem l'aperitiu i directes al segon. Va haver uns anys, en que estàvem tots tan tocats de l'estómac (a casa és punt feble familiar), que mon pare, a l'acabar el segon plat, posava uns sobres d'almax al mig de la taula per a que ens servíssim a discreció jajaja. I no us penseu que m'estalvio de fer el caldo, no, que això toca a la nit... perquè com que no mengem primer plat, ens queda una cosa dins, com una mancança, que fa que a la nit, volem el caldo i la carn d'olla...
Enfi, que estem a tocar, que el Nadal ja és aquí, i jo com que sóc de les que el gaudeix, i no el pateix... l'espero amb il·lusió.
El retrobament amb la visa, els saldos bancaris i les desfetes nadalenques en qüestions calòriques, ho deixarem per al gener, que per això, ja serà un altre any!
BON NADAL A TOTHOM, I SI NO ENS TORNEM A VEURE, FELIÇ 2011!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada