I diuen que la gent no va al dentista...

Al desembre amb la revisió anual em van trobar que tenia una càries que arreglar. També em van aconsellar de canviar unes peces que estan empastades amb amalgama. La veritat és que són de l'any de la picor, me'ls vaig fer quan tenia entre 18 i 20 anys (i ja en tinc 43), però allà que resisteixen. Jo vaig desconfiar d'això de canviar-los perquè a mi, ja m'agrada renovar les coses, però quan cal, no per caprici d'un dentista que no li agraden les peces d'amalgama... o al menys aquesta és la sensació que tinc.


Quan et passen a la sala "d'operacions" , el primer que crida l'atenció és el seient, que depenent de l'actitud amb la que s'hi vagi, pot semblar o un sofà per a fer la siesta, o una cadira de tortures. Per sort, jo sóc de les primeres, i en més d'una ocasió si no és pel fet que et fan obrir la boca com si la del metro es tractés, més d'un cop m'hi hauria adormit. Un cop assegut, el que veus és aquella llum grossa damunt del teu cap amb unes nanses. Sempre he tingut el caprici d'agafar-me, però no ho he fet mai... I quan l'obren, curiosament no t'enlluerna... I lo tercer, és el dentista, o t'imagines que és ell, perquè entre la mascareta i les ulleres de protecció, només pots deduïr de qui es tracta, fins que no et parla, que aleshores pots recobrar la confiança de nou.

Els dentistes, són un col.lectiu al que tothom defineix com pesseteros, i no m'estranya, s'ho guanyen a pols! El problema és que no saps mai si et diuen la veritat o tot és fruit de les ganes de fer-se rics que tenen alguns. I si extrapolem el tema a la resta de metges, la veritat és que, jo no poso en dubte els seus coneixements, però si que són uns pesseteros la major part! La meva germana em diu que ella ja no fa servir la pòlissa dental per a fer-se neteges, perquè cada cop li trovaben alguna cosa. Ara les paga, i quina casualitat que te la boca en perfecte estat... Clar que es podria pensar que  ja li havien arreglat tot abans de començar a pagar neteges, i ara és normal que no li trobin res. No si, respostes com colors te l'arc de Sant Martí.

Be, que em disperso, doncs això, que avui he anat per arreglar-me una càries que es veia entre dues peces. Jo no veia ni a casa quan m'ho he estat mirant ni allà,  que fós un tan gran problema i com que m'ha vist que dubtava, ha agafat el ganxo aquell metàl·lic que fan servir com a sonda i me l'ha començat a passar per on estava la càries. Aquest ganxo és màgic, perquè si te'l passes tu no s'enganxa enlloc, ara, com te'l passin ells, t'han de refer tota la boca! I et diuen veus com s'enganxa, que ho veus,? i tu que penses, no clar, si me'l claves fins al cervell alguna cosa enganxa... Però amb la boca ja plena de rulos de paper i ell preparat per a l'estocada, et deixes vèncer i li dius, si, si, es clava, amb la boca petita, però li dones permís per a posar-se en plan torero i a estocar-te amb l'agulla de l'anestèsia. Be, no, primer et posen aquell esprai que atonta una mica la geniva. Després d'un breu massatge, apa, que la veus venir... una agulla prima, prima, però que fa una angúnia sentir com entra! I avui, el molt bruto, me n'ha fet 4 de punxades! per dins i per fora, que jo em deia, són les 12 del migdia, però amb tanta adormimenta, avui no podràs ni dinar, ni berenar, hauràs de passar directament al sopar, perquè, heu provat de menjar amb la boca adormida? Els llavis no subjecten res, i et sents com un iaio que et cau tot de la boca... I veure aigua? has de veure com de costat i t'acaba regalimant tot. I no diguem riure, jaja se't queda cara d'idiota rient de costat. A banda que el no notar ni fred ni calor, fa que no sàpigues per on et regalima el menjar o el beure fins que no arriba a una zona desperta, i molts cops ja has fet tard.

Aleshores em diu, esperem una mica a que faci efecte l'anestèsia i ara torno. Perquè clar, el temps és or per a ells, i a la cabina del costat hi ha una altra víctima que espera ser atesa. D'aquesta forma s'asseguren ingresos per partida doble. A mi m'empipa molt que no estiguin per mi tot el temps per al qual els pago, i que em deixin allà tirada. I se que ha fet quelcom perquè he sentit la maquinota infernal. No se, potser el proper cop li diré que no el vull compartir amb ningú.

Enfi, que m'ha emplenat encara més la boca amb rulos de paper i mans a l'obra. Primer aquell soroll tan agut piiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii i ben aviat he començat a sentir aquella olor de cremat. Mentre el que treia eren les restes de l'anterior obturació no se sentia cap olor, però quan ha arribat a la dent si. El que com a diferent d'altres cops, aquesta olor de cremat es barrejava amb l'olor de la peça espatllada, força desagradable tot plegat, però aquest cop no, aquest cop era tufo de cremat i prou. Jo crec que amb la peça que ha triat per començar no hi havia problema, però ell ha seguit escarbant i burxant, i amb el ganxo punxant i tu que ho sents tot al cervell, i  tot  et ressona i sembla tanmateix com si t'esquerdessin la dentadura sencera!

En un moment donat m'acosta un mirall i em diu mira. M'ha agafat pànic, angúnia i de tot! Què vol que miri? com m'ha foradat tot el costat esquerre? calla, calla, que m'estimo més viure en la ignorància de la feina que m'està fent, i veure el resultat final.

Aleshores ha començat a reomplir el forat, i caram, no hem parat que si xeringa amb composite, que si llum, que si fora llum, que si pedres d'arkansas (que cony deuen ser pedres d'arkanses?), que si obre, que si tanca, que si gira, que si xucla, que si això que si allò, i una hora i quart més tard, m'ha demanat que tanqués la boca, que podia descansar. Tancar la boca? Siiii claaaaaaaaar,  ara me la tanques tu, perquè les barres de tanta estona d'estar obertes, ja no em fan cas, elles volen seguir en modo abierto! Faig l'esforç, tanco una mica i em diu, mastega. Oh quin mal... les barres no em permeten mastegar d'adormides que estan, i clar, com que el que faig no li agrada, em diu, mastega més fort. Amb quines barres, amb les meves o amb les teves? Perquè si a mi les meves no em responen què vols que hi faci?

La única cosa que em consolava, és el fet de saber que ja anava  acabant, que quan et diuen que tanquis i masteguis, és perquè t'han posat aquella calca que marca les dents quan les tanques, i veuen a quina zona toquen més del que hauria (és que al dentista , per mala sort, hi he anat molts cops a la meva vida...)

Ja finalitzat el procés d'adaptació, em diu passa-t'hi la llengua i diga'm si ho notes fi. Fi? si allò era com passar la llengua per paper de vidre! Quina cosa més aspre! Unes passades de nou amb una cosa que jo sentia com rooooooooooooo, m'ha deixat la zona força fina i gustosa, tot i que se que amb el temps i el desgast del dia a dia, quedarà millor.

Mentre anava pujant la cadira em diu, ja he aprofitat per a fer-te la del darrera, total ja estàvem a la mateixa zona. Jo estic molt d'acord, que estava a la mateixa zona, però algú m'ho ha preguntat?, algú m'ha dit si m'anava be de fer més del que jo tenia previst? Doncs no! Ara li hauria de dir, mira, et pagaré aquesta que  m'has fet de més, quan em vingui be, perquè ara no m'ho va i com que no has preguntat.... És que són o no són peseteros?

Enfi, i acavant, que hi ha una total incongruència entre el que jo hi he anat a fer-me que era obturar una peça a raó de 45 euros i una mitja hora aproximada, i he sortit quasi dues hores més tard d'haver entrat, i amb el compte minvat en 135 euros... I diuen que la gent no va al dentista...