Ahir vam recollir a la gata de casa del nòvio. He de dir que al primer moment ens va ignorar totalment, com si fóssim uns totals desconeguts. Jo suposo que ens castigava per haver-la deixat allà, però poc a poc, se'ns va anar acostant, fins que va deixar de fer-se estranya.
Arribats a aquest punt, en què es mostrava tal qual era a casa, va passar a tenir una actitud la mar de fresca, provocant al Nino per a que la muntés davant nostre. A mi em semblava com un nen que li diu a la mama, mira, mira, qué se fer jaja. El més graciós, però, era veure al Nil lo encuriosit que estava. En aquests dies al cole està treballant de nou la reproducció, (l'any passat ja ho van treballar), i suposo que era com un afegit a les explicacions del professor a la classe.
El problema de tot plegat és que el Nino, el nòvio, no era tan desinhibit com ella, no se li va acostar massa, tot i que no deixava que se li allunyés més de 2 metres.Després d'esperar un temps prudencial, i veient que no consumaven de nou, varem marxar a casa.
Un cop ja dins de l'ascensor la vam treure del transportí, i així que es va obrir la porta va anar directe davant de casa seva! Quan va entrar, quina alegria que tenia, corrent amunt i avall pel pis, feia molta gràcia.
Però aquesta alegria li va durar poc, perquè, a mesura que avançava el vespre es va anar posant més i més moixeta i enyorada... Ella de per si és mimoseta, però ho estava d'una forma diferent, com buscant consol. Pobreta meva, que li he posat la mel als llavis, ha tastat l'amor i ara se sent sola...
Pel que fa al possible embaràs, haurem d'esperar al menys entre dues o tres setmanes per a notar algun canvi.
És molt curiós com amb els gats, un pensa que serà difícil la comunicació, i en canvi ells ja s'encarreguen de fer-te saber tot el que els passa: gana, set o fins i tot un estat d'ànim com la tristesa, o l'alegria. La natura no deixa de sorprendre'm.
Bona setmana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada