Retrobar-te amb companys del passat

Ja fa més de 30 anys que vaig acabar la primària. La veritat és que dir-ho així, em fa agafar fred haha, (ja me’n va fer el dia que vaig poder mirar enrere i el que veia ja no era una nena petita, doncs ara...). En fi doncs això, i en aquest temps, s'han fet algunes trobades amb els companys d'EGB, el que ara seria l'equivalent a la primària. La primera a la que jo vaig poder anar va ser al  cap de 4 anys d’haver acavat, o sigui que teníem uns 18 i la segona cap als 27 aprox, si la memòria no em falla. I des d'aleshores.... res....

Al setembre de 2007, em vaig afegir al Facebook. Si, vaig ser força avançada, ja que ni tan sols hi havia una altra versió que no fós l'anglesa. Vaig posar-me a buscar primer a la gent amb la que mantenia contacte en aquell moment, però molt pocs d’ells feien servir aquella nova xarxa, i tot i que vaig buscar antics companys, tant de primària, com de l'institut, com de la carrera, la recerca va ser del tot infructuosa.

Tot i així,  no he deixat mai de buscar antics companys, perquè els vincles són els vincles, i tot i que mai em vaig sentir massa integrada en cap dels àmbits, si que em feia gràcia re-contactar amb les seves vides.

No va ser fins 3 o 4 anys més tard, que tímidament, van anar registrant-se alguns companys d’EGB. Si no recordo malament la primera amb la que vaig parlar va ser la Celina Garcia, de fet, ella em va trobar a mi, i jo vaig pensar, si està ella... potser trobo a algú més, i així va ser, vaig trobar l'Eva Anguera, que, a diferència de la Celina que tenia moltes ganes de xerrar, l'Eva no... (per sort això ha canviat i ara el meu rentaplats era el seu rentaplats haha però això és una altra història!). I be, que poquet a poquet vam anar fent un petit grupet d'ex companys de primària. Es va comentar més d'un cop que  jo organitzés una trobada, però a mi no em venia de gust organitzar-la, no per res, sinó perquè era  una responsabilitat que no tenia ganes d'assumir, i suposo que la resta tampoc, perquè només hem mantingut contacte a través de la xarxa.

Però tot això ha canviat, i de forma vertiginosa, ja que algunes de les companyes, es van posar l'objectiu de mirar de trobar al màxim nombre de companys, i gràcies a una agenda fantabulosa de la Beatriu Conesa, que caram, quasi se n'han sortit amb la seva! De la classe de vuitè, estem totes les noies en contacte a excepció de dues bessones que pel que sabem, viuen a Alemanya. Amb el tema dels nois, però només ens hem retrobat amb uns quants.

El més sonat, és que ens veurem el proper dia 16 de març a casa d’una de les instigadores perquè ha muntat una calçotada a casa seva!

Jo, amb el nois he de dir que tenia una relació "inexistent" en el sentit que em sentia tan invisible per ells... Suposo que hi havia altres companyes més llençades, i que a sobre jo les veia molt més maques que jo, que m’anul·lava qualsevol intent de relacionar-m'hi amb ells. Potser la meva pubertat va ser més tardana, perquè tampoc m’hi vaig sentir atreta per cap, trobar-los més o menys guapos si, però que m’agradessin, pel que jo recordo, cap. Això ve al cas perquè ara estem compartint un grup en una app de mòbil que es diu whatsapp (un altre meravella de les xarxes socials), i va haver un dia que un dels nois es va referir a mi mateixa, i jo vaig pensar, és a mi a qui em parla? hahahaha. No em podia creure que un dels nois em veia i a sobre m’hi parlava! Que fort com són els sentiments que generes quan ets petit, que els arrossegues fins a l’etapa adulta...

Doncs be, amb uns tens un record, amb altres un altre... I un dels nois que està molt entregat en la retrobada dels companys, és el Jordi Gallofré, i no s'ho va pensar dos cops quan li vaig proposar d'anar a saludar a una de les meves millors amigues de l’època, la Iolanda Masdeu. El record que jo tinc del Jordi, és que era un nen dolç, educat, atent... i amb els anys, ho ha mantingut i ara és un autèntic Cavaller! I la Iolanda... caram, quina il·lusió.... ja no és aquella eixelebrada, però segueix amb aquella essència, eternament jove, eternament joganera...

Vam passar una tarda, en què les hores no vam comptar, passàvem del passat al present com qui no diu la cosa, ens vam posar al dia, del que hem fet, de com ho hem viscut, de com ens va, i fins i tot de projectes de futur...  Perquè com deia al principi, els vincles, són els vincles, i els que fas quan ets petit... perduren en el temps!

Va per tots vosaltres aquest post, per als meus companys del “cole”!

I com a mostra de la trobada... un botó!

ps)I no patiu que segur que en parlo més d'això, si més no, de quan ens haguem vist de nou!