No he dubtat ni un segon

Mon pare, que en pau descansi, sempre ens va súper inculcar els valors del "no fer als altres el que no vulguis  per a tu". Tot i que ell, com segurament també faig jo, no aplicava sempre aquest dogma, ni molts cops l'aplicava correctament,  si que puc dir que és una actitud que tinc molt interioritzada, i al llarg del temps, he afegit un altre trosset que és "i tampoc permetis que no et tractin com tu tractes als altres".

Aquest matí havia de fer un ingrés al compte, i quasi sempre ho faig des dels caixers que hi ha al carrer. Digueu-me eixelabrada, però l'oficina està just a sota de la feina, i  pensar que sempre hi ha companys que estan fent la cigarreta em dona una "falsa" sensació de seguretat... Total que avui he pensat, avui el faig dins l'ingrés perquè havia de fer una altra gestió a la finestra. A l'entrar a l'oficina m'he creuat amb un home, al que no li he vist la cara, perquè jo mirava si els caixers estaven lliures o ocupats.

M'acosto al caixer, veig que hi ha un e-book, o tablet, o algun d'aquests nous aparells electrònics amb la seva funda, i no he dubtat ni un segon, ho he agafat i li he lliurat al primer caixer de l'oficina.

Al tornar al caixer a fer l'operació, se m'ha avançat una noia, així que he hagut d'esperar . Amb un somriure he pensat, mira, aquest és el premi d'haver lliurat l'aparell al caixer haha, però el pensament immediat ha estat "si esperes rebre una recompensa divina per cada acció... ".  i  m'he alegrat de pensar que no existeix més recompensa que el fet de saber que has fet be.

Marxa la noia que estava al caixer, faig jo la meva operació, i sento la necessitat de girar-me en el moment en què entra un noi a l'oficina de la caixa, que amb la mirada ho deia tot, i sense que m'ho demani, li he dit que ho havia lliurat al caixer. Tot eren gràcies, gràcies... Al sortir de l'oficina, m'ha tornat a agraïr el meu gest, i j jo li he dit, que tan de bo, tothom actués així i tot de sobte, he recordat d'aquell vídeo que vaig compartir ja fa unes setmanes, en què apareixia una cadena de bones accions.

El contrapunt ha estat que quan he anat a fer l'operació que em calia amb el caixer en persona,  m'ha explicat que a ell li han robat la quarta moto... que ja no li'n queda cap més...

I és que realment la vida està feta de contrastos...

ps)Papa, gràcies per la llavor que vas plantar. Avui dia està ja tan arrelada que no puc pensar en fer d'una altra forma.

ps2)L'haurà seguit ell la cadena?

Us deixo l'enllaç al vídeo que us he comentat.

http://www.youtube.com/watch?v=8Gosg1ybxTU

Bon dilluns! Quina forma més guay de començar una setmana!