dimecres, 13 d’abril del 2011

Entrevista amb el profe del Nil, mama por!

Des què ens vam separar, el Nil, podem dir que ha patit força la situació. Molt probablement perquè ni son pare ni jo ho hem sabut fer millor, no sóm perfectes, sóm senzillament humans, tocats fins al fons amb els sentiments que va envoltar aquella separació.

En aquells principis, i fins i tot abans, els psicòlegs que visitaven al Nil ens deien que era un nen molt intel·ligent i que si ens deixaven fer-li un test, pagant és clar,  per saber-ne el coeficient, i com que tampoc no ens importava massa el resultat, sinó que pugés el més feliç possible mai li vam fer.

Curiosament, a escola, mai ha anat tot lo be que hauria, més amb aquest coeficient que sembla ser que te, i segurament és perquè te el cap massa ocupat en coses que li toquen, però sigui com sigui, cada curs ha estat una agonia. De fet l'any passat ens van recomanar que repetís, fet al que jo em vaig oposar frontalment, perquè el Nil pot, és capaç, però no està en bon moment. No negaré que per a mi el fet que repeteixi, és quelcom que em sap molt greu, i també per això, m'hi vaig oposar.

Aquest curs, durant el primer trimestre, tira que te vas que es diu, no va treure notes tan dolentes com l'any passat, i es va veure que estava motivat, però a la reunió amb el mestre, com que no el coneix ni sabia els seus antecedents, no podia valorar el canvi que va fer.

El segon trimestre ha estat protagonitzat per pujades i baixades, no sabria dir la tònica dominant, però si que és cabdal l'ajut que li ha ofert la seva professora particular l'Eli.

I avui, tinc la reunió amb el professor, on possiblement ja apunti quina és la línia que l'escola es planteja per ell. I estic cagada, com si la reunió fos per mi. El Nil s'ha esforçat moltíssim, però molt molt, i cal saber si haurà estat prou.... caldrà saber si l'escola valora aquest esforç.

Ahir el Nil em va preguntar que si no passa de curs, què faré amb la PSP que li vaig prometre, i li vaig contestar que per tot el que s'ha esforçat, si segueix en la línia que porta ara, em serà igual si passa de curs o no, i que la PSP serà seva, ara, cal que es mantingui, que no tiri la tovallola, perquè al final, guanyar o perdre no importa massa, el que importa és com s'ha fet el camí, i el del Nil, ha esta ple de suor i esforç personal. 

3 comentaris:

Alba ha dit...

Ja he sortit de la reunió! que no va sobrat, però que de moment passa, i si apreta una mica més... de sobres! Ueeeeeeeeeeeee

Buf, quins nervis he passat!

eLi ha dit...

Gràcies per la part q em toca ;).

He trobat el teu blog d casualitat, als mails q m'envies hi surt l'adreça...

jeje ara et podré "cotillear"

eli

Alba ha dit...

Ei Eli!, si, si és la millor forma de fer publicitat del meu bloc, afegint una signatura amb un enllaç als correus!

Benvinguda!