Primer assaig amb la Coral

Els dimarts es plantejaran una mica atrafegats ara que he decidit provar amb la Coral.

Com que és l'únic de la setmana que treballo per la tarda, entre recollir al Nil i arribar a casa, se'm fan quarts de 8. I si a sobre he d'estar al damunt d'ell per a que faci les seves feines... enfi que si els assajos de la Coral són a quarts de 10 del vespre, o sopo abans i d'hora o ja no sopo, com que la segona opció no mola... toca només arribar a casa posar-me amb el sopar.

Com molt sovint em passa, confio que tinc més temps del que tinc, i vaig arribar 5 minutets més tard de l'hora d'inici de l'assaig (el diminutiu és només per dissimular el fer tard). Per sort tenien una reunió, a la que jo em vaig afegir, com podeu imaginar, com a convidat de pedra.  El que vaig treure en clar, és que s'estava demanant a la gent implicació, i assajos a casa.

Tot seguit, l'Albert, el profe que he tingut al taller del cant a la dutxa, ha fet una petita presentació de mi, dient que cantava molt be, jajaja jo m'hauria estimat més que no hagués dit res, perquè aleshores les expectatives són més altes! Quina vergonya!!!!

Un cop m'ha presentat al director, aquest de seguida  em diu, va que et vaig a fer "la prova" i jo que dic, prova? quina prova? jo he vingut a provar no a ser provada jajaja mama porrrrrrrrrrr, tot  girant el cap a l'Albert, que si hagués pogut me l'hauria menjat! Mira que no avisar-m'ho!. Dins meu el KGB va començar a dir, ara et faran la prova i totes les teves expectatives i esperances es veuran truncades, hauries hagut de practicar! i aleshores surt l'angelet de dins que li diu, assajar, si però que? com podíem saber que ens anaven a fer una prova!. Total que el Santos, que és com es diu el director, veig que agafa el piano, i el comença a arrossegar a un quarto que hi ha al darrera de la sala d'assajos, i jo, el segueixo amb la tova al cul! Un cop dins ha tancat la porta, els nervis anaven en augment, i encara més l'angoixa per saber què em preguntaria, perquè si em pregunta quina experiència musical què li dic? que he fet un taller per aprendre a cantar a la dutxa? que m'agrada cantar al cotxe?  jajajajaja. Aleshores m'ha dit que la prova era només per a saber on posar-me dins la coral (bffffffffffffffffff jajajaja tanta por que he passat i era només per això, bahhhh), que chula jo, però la cara em va anar canviant amb les escales que em va donar! Primer m'ha dit que fes miiiiaaaa, miiiaaaa amb les 5 o 6 notes, i jo al final de tant difícils que m'eren he acavat fent miii  iii  iii  iii  jajajajajajajaja. però ep! dins la nota que em demanava! En cap moment he desafinat, i he encertat les notes que em donava! Primer ho hem fet amunt, i després avall. Em va dir el que jo ja sospitava al taller, que tinc un registre molt ampli i que tant puc estar en posició de soprano, com de contralt.  Que tinc més veu de la que penso, i que de ven segur que acabaré arribant a notes més altes, i que quan vegi ue no hi arribo que estiri el coll que això ajuda. Jo, com que se que les tonades que canten les contralts són més difícil, vaig optar per la via "fàcil" (si, si....), i vaig dir-li que faria de soprano.

Sortim a la sala on estaven escalfant els altres amb els mmmm i altre sons. Em diu que em m'assegui en un extrem, juntament on éren les sopranos segones. De seguida van acabar l'escalfament i otia a partir d'aquí tot va ser tan ràpid jaja. Jo no donava a l'abast! A més tot i que l'Albert ja els havia avisat que jo hi aniria, no hi havia partitures per a mi, i vaig haver de llegir des de la del costat! La veritat no se si és que aquella noia no les tenia ben endreçades pero`caram quin fart de donar voltes als fulls!.

I tot seguit entrem a la guerra, que si aneu al compàs no se que, i un dos, i apa totes cantant i jo que ni tan sols havia pogut trobar-lo, mirant de costat la partitura, amb els reflexes de la llum al plàstic de les fundes... i quan donava amb ellloc per on cantàven, ell canviava  les instruccions i o ens portava a un altre compàs, o deia ara a dues veus, ara només contralts, ara sopranos primeres, ara segones... bffffffffff El meu cervell bullia amb tota aquella informació que havia de processar en dècimes de segon!  Que divertit em va semblar! Quin repte! per sort, els compassos els vam repetir diversos cops, i al menys podia cantar-ne algun.

També vaig agrair les cara de moltes de les dones que hi havia, eren mostres com d'ànims, de complicitat, de benvinguda,  de buf què difícil, jajaja... em van fer  sentir a gust i que formava part d'allò. En canvi va haver d'altres que em van ignorar totalment. Tot i que eren més les que em van recolzar que les que em van ignorar,  no m'ajudava massa aquesta actitud tan distant, però vaig mirar d'ignorar-les jo també a elles. Suposo per altra banda, que en deu anar passant de gent per escoltar, per provar, i potser s'estimen més interessar-se quan ja has fet més d'una sessió, però que vamos, que ja diu molt d'una persona, distanciar-te tant...

Després clar, hi ha la meva dificultat en impostar, que jo canto més de coll que impostat i això canta com una almeja en un cor que a mi molts cops em semblava d'àngels! Ell anava dient, no canteu de coll i jo jaja, quasi amagava el cap sota l'ala! Se que no ho deia en  cap cas per mi, i que ell sap identificar d'on ve la que ho fa malament, que segur que a banda de mi hi havia d'altres,  però mira també em va servir com a recordatori de com posar-me de com obrir la boca, etc. etc. però al ritme aquell era impossible per mi.... A banda que, paquénosvamosaengañá, que em fa una vergonya posar la boca depenent amb quina forma, ja m'enteneu jajajajaja Ho he de superar, perquè si no no avançaré... però ara per ara, el primer que em ve al cap és una visió força dantesca jajaja.

Vam assajar dues peces, Chiquitita, i Que tinguem sort, i per sort al ser peces conegudes per mi, i amb els meus escassos coneixements en llegir partitures, les vaig seguir força be, però quan van venir els homes, ai mare, que diu de cantar Se equivocó la paloma (quina cançó és aquesta? jaja jo no l'havia sentida en ma vida! i a més una paloma puede equivocarse? quina lletra, tremenda, tremenda! És clar que era en sentit figurat però tela!... que siiii que és un poema i tali tal, però no té perquè agradar-me el que hi diu no?). Vaig optar per escoltar primer i veure si m'hi podia afegir, però la veritat, la cantaven tan i tant be que em va saber greu espatllar-ho. Els va quedar estupenda.

Després van cantar Cantares, que aquesta si que la conec, però no en la versió de cant coral, i em va passar el mateix, que ho feien tan be que em va saber greu participar. Hauria pogut entrar en la segona part, ja que allò era més una olla de grills que una altra cosa, perquè o no ho tenien assajat o és una part que els costa, però tot i així, em vaig estimar més quedar-me en la reserva.

I res, sense adonar-me'n van passar les dues hores, entre fulls amunt i avall, que em sentia marejada i tot, entre aquelles veus, els nervis del primer dia, el no tenir partitures pròpies, en veure que es graven les sessions per assajar, i jo pensava, ostres no tinc gravadora! per sort tinc Internet un una bona aptitud en cercar el que vull....

Com que era tard, com qui diu vaig marxar quasi sense acomiadar-me, i amb, perquè no dir-ho, amb una barreja d'inseguretat i vergonya que va fer que en vingués més de gust marxar sense fer soroll, nomes dient, fins la setmana vinent, perquè el que tinc clar, és que, jo hi he anat per quedar-me, ara només cal que ells també m'hi vulguin!