3 mesos donant la nota!

Ja han passat els 3 mesos, o 10 sessions, del curs on em vaig apuntar per aprendre a cantar a la dutxa, però be. Aquesta era la descripció del curs, cantar a la dutxa, i en el moment d'inscriure'm se'm va plantejar el dubte perquè si era per cantar en la intimitat, ja ho feia be fins aquell moment, no em calia anar a aprendre, però en la mateix mesura que em plantejava el dubte, em va entrar també curiositat per saber com m'ensenyarien.

Cantar sempre ha format part de la meva vida. Per a mi va ser un revulsiu el fet d'internet, per a trobar les lletres de les cançons que m'agradaven, fossin noves o no, i recordo que tenia una bossa petita, plena a vessar de fulls amb les lletres, i el cap de setmana, com que en aquella època (ja fa uns 18 anys), quasi no conduïa, doncs cantava al cotxe, perquè cantar al cotxe és guay, es pot fer a "chorro" com diem amb ma germana bessona. Com que no desafinava, el "pilot" no es queixava i em deixava fer, o potser per a que no reclamés el meu lloc al volant, aguantava el concert jaja

Però cantar he cantat sempre, ma mare és cantarina, mon germà em fa ficar els beatles dins, i amb les meves germanes també cantem, de fet recordeu en un escrit passat del bloc on explico  lo be que ens ho vam passar amb la peli  Across The Universe.

Més o menys com tothom poc a poc, vaig anar descobrint els meus gustos musicals, tant per cantar, com per ballar, que també és quelcom que m'encanta. I he tingut la sort a més, de tenir afinació natural, ja que sembla ser que això o es té o no es té. Si es té, es pot millorar, però si no es te... caca. Doncs jo, la tinc natural, afino força i no em costa reconèixer i reproduir amb la meva veu una nota tocada en un piano. De fet jo la guitarra la tocava "d'oïda" que es diu, vaig aprendre els acords, i després mirava de treure les melodies però sense partitura (ostres acabo de tirar enrere per poc 30 anys jajajajaja). M'encantava tocar la guitarra... oj quants records! També, vaig fer un petit curs per aprendre a tocar l'orgue, i em va servir per aprendre a llegir una partitura. Ara quan sentia una cançó dels Depeche Mode, i sortien els solos de teclat, jo els reproduïa només escoltar-los jaja, de fet ara podria tocar sense massa problemes un solo d'un concert d'ells, de la cançó My secret Garden que em quedava "niquelao".. que chula és!

Doncs be, que em disperso. Després del curs de fotografia, vaig pensar que fer el curs de cantar seria una bona opció. I d'aquest curs us en vull parlar.


El primer dia de classe que era el de les presentacions, el profe va venir amb una calipàndria quepaqué, de fet vaig pensar que per començar el curs d'aquella manera, millor era endarrerir l'inici una setmana. A mi em feia patir en veure els esforços en donar les notes, i aguantar el tipo. Fam fer escalfaments i una mica de cant coral, però poca cosa més, i ja ens va retallar una hora de curs el profe, dient que el primer dia no es cantava més. Ai caram, i doncs a què hem vingut? Jo vaig marxar una mica bastant empipada, però com que ell no valia per res com a profe amb aquell refredat que tenia vaig pensar, va sigues una mica compassiva que la setmana vinent serà millor. Ell ens va dir que cada setmana havíem de portar una cançó que la faríem davant de tothom.

Érem 10 persones a la classe, i jo vaig pensar ostres que chulu, però 2 noies ja van dir que venien a veure de què anava el curs, per si els venia de gust seguir o no. També hi havia una noia molt joveneta que tot li semblava súper guay, que s'havia apuntat al curs mitja hora abans que comencés la primera classe, i que al final va marxar abans de finalitzar-la, no se si perquè ja no li va semblar tan guay o què li va passar però no la vam veure més.

També hi havia una noia molt alta, que no recordo el seu nom.  Ella a la segona classe no va venir, ho va fer a la tercera o quarta, no recordo, i es va quedar blanca quan el profe li va dir que comencés quan volgués, ja que ella li va dir: así a capela? no me vas a poner la canción ni me vas a acompañar con el piano? jajajaja nosaltres que ja sabíem de què anava la cosa, vam riure per sota el bigoti, sense que ella s'adonés perquè només li faltava això a la pobre. A més el profe ens va demanar que a l'hora de triar una cançó que busquéssim les que no fossin molt parlades o que se sustentessin massa en una melodia, ja que per fer a capela seria més difícil. Ella potser no va estar al cas d'aquest comentari i va portar una cançó de la Rosana, difícil que t'hi cagues, perquè ella, la Rosana, més que canta parla, i sense melodia és molt difícil que quedi be a no ser que tinguis uns molt bona veu, cosa que no és el cas jajajaja. La pobre ho va passar fatal, i mai més la vam tornar a veure.


 I les alumnes que vam quedar van ser  la Rosa, la Montse, l'Angels i la Valen. Però la Montse també, sense previ avís, un dia va deixar de venir. La gent queia com a mosques en aquestes classes! Jo com que sóc de les que pensa que com està pagat cal aprofitar, no vaig faltar més que a una, amb pre-avís, i com que al final ningú hi va poder anar aquell dia, va ser una classe de les que hem de recuperat.

Com veieu, en unes 2 o 3 sessions, ja érem només 5 de les 10 integrants del primer dia jajaja. Quin poc èxit que va tenir jaja, suposo que retallar la classe el primer dia, la calipàndria, i alguna cosa més que no se, va fer que només hi anéssim 3 repetidores del taller del trimestre anterior, i dues de noves, i una era jo.
Ja només amb els escalfaments i les escales m'ho passava d'allò més be, i un cop ben escalfada la veu, a la segona sessió ens va donar la partitura del Rossinyol per a fer cant coral. Ohhh quin descobriment va ser per a mi allò. Em va enganxar des del primer moment! per sort a més es veu que tinc veu de soprano, les que en definitiva ho tenen més fàcil perquè són les que porten la melodia de la cançó que tothom coneix, les altres veus, contralt i mezzo, canten coses diferents a tons diferents, i és el que li dona volum a la coral, però més dificultós de cantar, al meu entendre, perquè no hi té a veure amb la melodia a que hi estem acostumats, i vulguis que no, costa allunyar-te, més en una cançó tan coneguda com el Rossinyol.

Quan dúiem un a horeta de classe va acabar l'assaig de coral i ens va demanar que comencéssim una per una a cantar la cançó que portéssim. Com que ningú no s'aixecava vaig fer el cor fort i vaig ser la primera. Duia preparada Eternal Flame, de les Blangle. Els primers són van ser més guturals que notes d'una cançó jajaja ai els nervis com traeixen... però poc a poc, vaig anar entrant a la cançó i la vaig defensar prou be per ser el primer dia. El profe ens ajudava a treure suc, a donar consells d'on allargar notes, d'on posar més o menys èmfasi o fins i tot d'entonar-la diferent, on ajuntar paraules, o on separar-les. Jo per norma la ja les tunejo una mica les cançons per adaptar-les a la meva forma de cantar, però amb ell no és que quedés diferent , és que de vegades quedava una cançó nova.

I així cadascuna va anar cantant la seva cançó, però no se ni com, que caram vam acabar la classe abans d'hora també! cachins!

Enfins, setmana a setmana van anar entrant en el cant coral, i en les cançons aportades per a cadascuna. Jo he cantat en ordre de dates aquestes:

The Reason. Hoobastank
A picture of my life. Jamiroquai
Every's changing. Keane
Mediterráneo. Bertín Osborne (em va demanar una melòdica i vaig pensar que aquesta estaria be)
Per un tros del teu cos. manu Guix
Don't go breaking my heart. Duet amb el profe perquè la Valen es va posar malalta
Tens un amic. Gossos
Summer moved on. A-ha

Jo al final, no se què esperava més si l'assaig de coral, o l meva cançó jaja, ara he de dir que ell va retallar totes i cadascuna de les classes, entre 3 quarts i una hora. Això em treia de polleguera! fins i tot un dia, per mirar d'allargar al màxim, em vaig posar farruca en cantar en triplet Eres tu, una de les cançons de duet que no va quedar be la setmana anterior!. Ell donava com a raó que la classe estava pensada per a 5 veus, no per a 4, i que cantar massa estona espatlla la veu, si no dic que no, però caram que no m'hi penso guanyar la vida jo amb la meva veu! El tema és que com el profe és així  simpaticot, doncs mira tot passa, però a mi m'enervava aquest tema.

Enfi. La segona peça de cant coral que vam fer va ser el Boig per tu. Oh que difícil!!!! I la tercera un cànon, el Brindis de Mozart on m'ho vaig passar pipa pipa pipa!

Tot i que al primer moment penses que amb la teva cançó no aprendràs gaire tècnica, no és així, perquè és quan em va ensenyar a no pujar més que els tons necessaris per adaptar-la a la meva veu, i no 8 octaves com feia fins aquell moment. També vaig aprendre com saber si el to era l'adequat, cantant primer de tot la tornada de la cançó, i si aguantava la nota més alta, a la resta no hi tindria problemes. Ara ell sempre em demanava de pujar-les més i més, fins que al final em deia veus com has pogut? I jo si, noi, però caram quin esgotament aguantar la nota tan alta!

També he après a concentrar-me en les meves notes i partitures per a no empastar-me amb la veu de les contralts. Primer em tapava la orella d'allà on em venia el so, i poc a poc ja vaig anar aprenent a fer la meva, concentrar-me en lo meu, tot i que clar, de tant en tant, se m'escapava la nota jaja i ostres com es nota quan un no fa el que ha de fer!

I una altra de les coses que m'ha fet més il·lusió d'adonar-me és de l'estil que hi aplico a cada cançó. És com una empremta digital, que cadascú canta com canta i pot imitar és clar, però si no s'imita, cadascú té una veu única i per tant el resultat d'interpretar aquella cançó també és únic. Això ho vaig veure molt clar el dia que vam fer duets i tercets. Cantant una mateixa cançó cadascuna ho feia diferent i alhora súper bonic.

I això, que ja han passat 3 mesos, que estic molt contenta d'haver-me ficat en això del cant, i per fi poder donar la nota!

Bona setmana!