Sobreposar-se a un mateix

Fa cosa d'un mes em vaig apuntar a unes jornades sobre Benchmarking verd, o sigui, unes jornades per debatre sobre la compra verda o ecològica. En el moment en què em vaig apuntar, em va semblar interessant, tant pels continguts de la jornada, com pel fet d'estar un dia fora del despatx.

Però es clar, quan les coses es fan amb tanta antelació, es dilueix el "subidón" que experimentes en el moment de rebre la informació, i la il·lusió de la inscripció.

El petit KGB que porto dins, ja va actuar 3 dies abans de la jornada, ja que no vaig rebre cap correu on se m'informes de que estava correctament inscrita a la jornada. La veritat és que també és badada meva, perquè be que hauria pogut telefonar als organitzadors per preguntar, però de vegades per mandra, per ja ho faré demà, i per la màxima de quan puc no hi penso, i quan hi penso no puc, fins això, 3 dies abans, no em vaig adonar que no tenia res que digués que jo podia formar part del taller al que m'havia apuntat. Em va tranquilitzar una mica la resposta del correu que vaig enviar, que en cas que la meva sol.licitud no hagués estat introduïda, que no patís perquè em podia registrar al lloc mateix.

I dic que estava una mica més tranquil·la perquè tal i com diu el mestre Punset en el seu llibre, quan no volem pensar o analitzar una situació, el cervell te mil i una excuses per a no fer-ho (en això em refereixo quan parlo del meu KGB intern).

Enfi, que el dia abans, tot eren dubtes de si anar o no anar. Per una banda hi havia els beneficis indubtables del que podria aprendre, però per l'altra els dubtes raonables de si finalment hi havia tan oberbooking, si podria participar de forma correcta. A més, la jornada era al Prat de Llobregat, el cotxe al tinc al taller i no em sabia la ruta per arribar, i anar amb la moto, em feia pal, i això que aquesta moto me la vaig comprar per, precisament, sortir de la ciutat jajaja. Ah i, no coneixeràs ningú, potser serà un pal, bla bla. Si us hi fixeu, tot són excuses jaja, i més que tenia que ara no hi caig però que em dinamitaven constantment el cervell. En resum, tenia por, por a no saber arribar, perdre'm i arribar a misses dites, por a sentir-me sola, por a que els continguts no fossin adequats...

Però és que quan ho vaig racionalitzar i analitzar i adonar-me, que només era por, tot es va posar de cara. A més, fa no massa temps, la meva amiga Gemma em va recordar una màxima, que caram, l'he posada en pràctica diversos cops  des d'aleshores i és "si tu hi vas amb bon rotllo als llocs, només et tornaran bon rotllo". I apa, me'n vaig anar a dormir, ben contenta d'haver pres la decisió d'anar-hi, de no fugir d'estudi.

Al matí, no tenia massa clara la ruta, però per això disposo un gps a la meva pda, no? Vaig mirar la ruta diversos cops intentant memoritzar-la, però jo sóc com la Dori en aquests casos, que memoritzo només els primers 100 metres jajajajaja i després vaig "de oidas". Però ja res m'aturava, estava segura d'anar-hi! Em vaig haver de para un parell de cops per comprovar si anava be, i si, vaig arribar com qui diu  a la primera, sense fer pirules, i 5 minuts abans!.

Al primer moment, em va semblar tot una mica desorganitzat, ja que jo m'esperava a algú a una taula on demanar informació i on mirar d'apuntar-me si és que no apareixia a les llistes. Però no, hi havia una taula sola, amb uns fulls on hi havia la relació d'inscrits, i jo tal i com esperava no hi era. Però no em vaig esberar.

Al cap d'una estona, vaig començar a veure cares conegudes de proveïdors i fins i tot d'un parell de companys de feina, i sabeu què? que em va fer una mica de ràbia i tot, jaja perquè jo volia afrontar-ho sola. Però tampoc no em va venir malament xerrar amb ells una estona, tot orientant el tema de la jornada que ens ocupava.

Un cop a l'aula, ens van dividir en grups, i vam treballar en el que ens van demanar. Ja a la primera de canvi, la companya de la dreta, com que em veu "organitzada" i amb les idees clares, em diu que sigui jo la que, al final del taller faci l'exposició de les conclusions del nostre grup. Apa, ja m'ha tocat vaig pensar jaja. Ella em va dir, tu que no tens vergonya... Però jo ràpidament li vaig contestar que si que en tenia i molta! però el que si que em veia capaç era de sobreposar-m'hi i que si ningú més volia fer el paper, ja faria jo l'exposició.

Va ser divertit quan em va tocar sortir, perquè, la meva veu, no era la meva veu jajajaja la tenia ronca, com de camioner! Els nervis, evidentment, però com que vaig adonar-me que el tema no se solucionaria carraspejant, vaig mirar de no parar atenció, total aquelles 40 persones a les que m'estava dirigint, tampoc no sabien com és la meva veu natural. També vaig parlar molt ràpid, com és habitual en mi quan estic nerviosa, i en acavar vaig tenir dubtes de si em van poder seguir l'exposició jajajajaja,  segur que semblava que parlés en fast forward!. En definitiva, que tot i que no va ser l'exposició més perfecta del mon, vaig estar contenta d'haver-la fet.

Però aquí no acaben les alegries del dia!

Al final dels tallers, ens van reunir a l'auditori, on es van ajuntar tots els grups per exposar les conclusions de cadascú, i vaig veure l'oportunitat de tornar a parlar en públic, aquest cop amb un micròfon, i sabeu que? que em va tornar a sortir la veu de camionero jajajajaja. Però és igual, el més important és que no em vaig quedar callada quan volia dir la meva.

Un cop vaig haver dinat, havia d'anar a fer uns encàrrecs cap el centre de la ciutat, i aquest cop, tot i que el gps em va indicar una ruta que anava un tros per autopista, ja no vaig tenir por, al contrari, la vaig gaudir molt, feia sol, caloreta, anava sense paquet al darrera... i la carretera era meva, això si, a 80.... i amb una petita pirula pel camí! És que no sóc perfecta jiji