Bon dilluns!

Perquè no hi ha millor forma que pensar que dilluns és el dia que ens obre la possibilitat de gaudir d'una nova setmana més, que estem vius i que la vida segueix! A veure què ens hi porta.

De moment aquí us deixo un dels primers relats, una altra crònica de patins
 

2A RUTA DE DIUMENGE, COMENTADA PER L’STEPI-ROLLER

Primer de tot he de començar explicant-vos el que em van comentar del suc del diumenge anterior! Entre nosaltres...... que la Remei es va prendre un suc de taronja, la Mònica una cola light, el Joan una altra, el Jordi un altre suquet.... jajajaja, i què us pensàveu, eh?? Aquesta setmana, i després de l’èxit de diumenge passat, ho tenia clar!. Només arribar a casa després del cap de setmana, havia de calçar-me els patins i enfilar cap a l’Escola de Patinatge. Unes obres a l’entrada de la Gran Via, per poc impedeixen la meva assistència, però un cop més, a les 6 de la tarda, i puntual com un rellotge, vaig arribar al lloc de trobada. Aquesta setmana com a companys de ruta han estat: la Pilar, la Carmele, el Joan Carles (Alliwanadoo per als amics), el Josep (ja conegut per l’estilós), la Mònica, la Remei (bé el Javi et diu Reme...), la Judit (o dancer-roller), el Juan (trastejant els seus patins, guia amunt i guia avall), l’Enric (ara ja sé com et dius!), la Loreto (assistenta a les rutes fàcils i que avui s’ha atrevit amb una ruta de diumenge, fiuuuuuu), la Núria “Estroncia” ( el seu pseudònim és per la taula dels elements que ningú pensi en italià eh?), la Gemma, la Cristina i la cronista, usease yo misma, la Stepi-roller.

Aquest cop, la pregunta esperada s’avança abans d’hora, quan encara no m’havia ni acabat de posar el material als peus! No pot ser, les coses per ordre home! hem de guardar les compostures, si ens sortim de mare a la segona ruta malament anem, Culleres! jajaja.Total, que com que el nostre company Jordi no hi era, la pregunta s’adreça cap al Josep, que tenia molt clara la ruta “cap el Masnou” . Alto y claro. Com qui no ha dit res!. Al Masnou? i jo que em pregunto: què se’ns ha perdut al Masnou ? Però si això està molt lluny, no? I com hi arribarem? I per on hi anirem, i quan trigarem, i, i iiiiiii.......... espereu-meeeeeeeeeeee Otia!, que aquí tiren i no esperen!!!

La veritat és que aquesta setmana el ritme comença molt més tranquil, ben bé sembla una ruta de dissabte..., res a veure amb el diumenge passat, on les pujades d’adrenalina ens omplien tot el cos.... Ens dirigim cap el Fòrum, xino, xano, xino, xano...... avorridot??? pooooooozi. Com que feia calor un cop allà, aprofitem per comprar aigua, sembla ser que a partir d’aquí, estarem una bona estoneta sense tenir contacte amb cap altre “xiringuito”.

De sobte, apareixen 3 patinadors que s’afegeixen al grup, el Miguel (el viene y va), el Mario i el David ( 2 nois stupendos amb qui vaig tenir una creuada de mirades el dia de la bicicletada.-patinada. Be, jo dic creuada de mirades, estant jo asseguda a un banc de la diagonal.... però ells em van confessar que només miraven la samarreta de rsm, coses de la vida.... Ehhhh, que això forma part de les meves vivències!! Si clar... ara us les explicaré, Ja!)

On érem?? ah si, al Fòrum (ja sabeu que em disperso...). Aquí la Judith ens deixa. Ohhhhh, Però com sempre, el pavellón bien alto! Comencem a tirar cap el Masnou. Un cop baixat el pont de Montgat, la Loreto veient les grans dificultats que ha tingut en fer-lo, decideix girar cua, ja que el següent pont,que ens trobarem encara és pitjor, i en aquesta ruta, cadascú mira per si mateix i no es tracta d’endarrerir al grup, sinó de tenir ritmes homogenis. Total, anem al segon pont que no és pont, sinó túnel. Jo no se com, em trobo al darrere dels dos nois nous stupendos (recordeu el David i el Mario), i penso ai mare, que això fa una baixada de c***ns, però poso un peu davant de l’altre i em deixo portar... Quina sensació, quina velocitat, yeeeeeeeeeehaaaaaaaahhhh!!!, i quina tècnica que tenen aquell parell.... Ains! quan em queda per aprendre!!!

Després d’aquest “subidón”, baixem al marge del riu, on hi ha un carril bici i un ample espai per on poder patinar gustosament. Sobretot, hem d’anar en compte de no trepitjar el carril bici, perquè per aquestes contrades no accepten que els patinadors l’embrutin amb les rodes. Sembla ser que és això el que fem, tal i com ens van tractar.... Vam intentar fer un tros camp a través (amb caiguda estrepitosa de la cronista inclosa), total per estalviar-nos una pujada i una baixada, que igualment les vam haver de fer..., i vam patinar fins a no se on. A mi quan la Núria em va dir que el carril arribava fins a Montcada, aquella gent em va fer por de debó.... jaja

No se a quin punt km. algú va decidir de fer retirada, i així va ser, la comitiva va donar la volta. Però de sobte, ens adonem que el Juan, en algun punt es va acomiadar a la francesa. Que te pasó???

Un cop a Barcelona, com uns xulus patinant per on van els cotxes, “que nosotros también llevamos ruedas!!!” Quina por seguir al Miguel. Al menys ens va dirigir al carrer Guipúscoa, on es va acomiadar del grup. Una tirada més enllà, el Joan Carles, també ens va deixar, igual que la Remei. Anaven caient com a mosques, jaja. I finalment després de 23 km de ruta (segons el Josep que duia un gps), buscant, buscant una terraceta on poder prendre alguna cosa, vam acabar al parc del clot els stupendos (David i Mario), la Gemma, La Núria, la Mònica, la Cristina, l’Enric, en Josep i jo, amb un peu fora de joc, però aguantant fins al final! (qui sap si diumenge vinent podré fer jo la crònica o hauré de “pasar testigo”....)

Fins la propera!