dimecres, 8 de setembre del 2010

El preu de pagar per les coses dos cops... de vegades no és tan alt!

Fa aproximadament 5 anys em vaig comprar una màquina de cosir, normalilla, ni lo más del moment ni una merdeta.

Potser pel moment econòmic pel que estava passant no era el millor moment, però com li passa a molta gent, i a mi en aquells moments potser més que mai, quan se'm posava una cosa al cap, ni reflexió ni res, endevant i ja ens hem sortirem, i si me'n vaig sortir... tot i que avui dia m'agrada més pensar-m'ho dos cops, no em fa patir tant.

El millor és que amb el preu venien incloses 4 classes de 2 hores cadascuna per aprendre no només el funcionament de la màquina, sino que la venedora, modista experta, amb una paciència de santa, també ensenyava nocions bàsiques de cosir.

Jo m'acavava de separar i això feia que no disposés de com qui diu ni un segon per a mi., les meves aficions, hobbys o interessos. Amb penes vaig poder assistir a una classe sencera jo sola, i a la següent vaig anar amb el Nil, que tot i que es va portar molt be (de fet sempre ha estat un nen que l'he pogut portar a tot arreu que mai m'ha fet cap espectacle), doncs això, tot i que es va portar genial, jo no vaig poder aprofitar aquella classe, ni les següents ja que ni hi vaig poder anar.

Tot això a què ve? Doncs que fa cosa d'uns 15 dies, i arran de voler començar a remodelar l'estètica de casa, vaig pensar que seria una bona idea canviar el foulard del sofà i comprar unes fundes noves per als coixins, però caram, tu, per al foulard em demanaven mínim 120 euros! i per cadascuna de les fundes 15, d'una roba senzillota i que tampoc em matava massa.

Total que em vaig dir, a veure, tens una màquina de cosir de puta mare, que només la treus quan has de fer vores per als pantalons, perquè no comencem a donar-li una mica més de vida? I dit i fet. Vaig comprar la roba per al foulard i per als coixins, en total 42 euros. Vaig telefonar a ma germana bessona per a que em donés un cop de mà per a les fundes, i voilà! Tot apañat en només 2 dies, i per un terç del que vaig mirar, ja confeccionat.

A partir d'aquí vaig pensar, perquè no telefones a la botiga on et vas comrpar la màquina i preguntes si les classes es poden pagar a banda i les tornes a fer?, be tornes, fas el curs per treure-li partit a la màquina.

I això he fet. Penso que estic pagant un altre cop per un curs que no vaig poder aprofitar en el seu moment, però per altra banda, aquest si que és el moment idoni de reaprendre a cosir, una habilitat que per motius que ara no vénen al cas, sempre he rebutjat.

He pagat dos cops per al mateix, però amb un regustillo dolç dolç!

Stepi