Celebrem l'aniversari del Nil

M'encanten les celebracions familiars, i més com les de la meva família que més que catalans semblem italians, serà perquè sóm mediterranis i ens acabem semblant tots. I nosaltres com que sóm colla, que els pares van tenir la idea de fer 4 fills, i si comencem a sumar parelles, i fills, sóm una carretada. De fet convidar-nos a casa d'algú fa que ja l'omplim nosaltres, és més de vegades han hagut de marxar els amfitrions per fer-nos lloc a nosaltres, que si que si, que presentar-nos 16 persones de cop, fan bulto.

Total que demà celebro l'aniversari del meu fill En Nil, que aquest Agost ha fet 10 anys. Per sort, a casa tinc terrassa i tot i que és un enrenou, al menys hi cabem els 16 membres, més els dos tiets que també he convidat. Ja ho deia jo, una carretada de gent.

A la família tenim el costum de fer un berenar sopar, sopar més que res perquè quan arribem a casa d'algú no marxem fins com qui diu ens fan fora, i generalment és quan ja ens han donat de sopar. Això és com quan el dia de Nadal anem a ca la Iaia, be ara ja no és ca la iaia, perquè ella ja fa uns anys que s'ha mort, però per nosaltres sempre ho serà. Ara hi viu el fill petit (de 14 que en va tenir, si, ve de família això de tenir molts fills, potser per això jo em vaig plantar en 1, per col.laborar en què el planeta no creixi massa per culpa dels Gayete). Doncs això, que hi anem pels volts de les 7 de la tarda, i no marxem fins que no ens donen al menys una tassa de caldo, un tros de pilota i si pot ser una mica de rostit, hi ha hagut anys que hem marxat a les 2 o les 3 de la matinada, perquè no ens treien res!

Tornant al tema dels aniversaris, com que ens va el masoquisme, permetem que la celebració comenci ja al matí, per allò que els cosinets tinguin temps de jugar, però en definitiva és per a que hagin més mans per a preparar els entrepans, i la festa en general.

Una altra cosa que fem és dur-nos les cadires de casa, al menys la meitat, així ens assegurem un lloc per asseure, a excepció de ca la iaia, que allà no les duem perquè el dia de Nadal fa fila anar pel carrer amb una cadira sota el braç i mudat com un arbre de nadal. Total que allà hi ha baralles campals per aconseguir un lloc al sofà, i un cop t'hi seus ja no t'aixeques i el problema està quan has d'anar al lavabo, que per més que aguantis finalment hi has d'anar... Les fotos són molt divertides perquè a un sofà on hi cabem 4, l'omplim 10... tots apretadets, apretadets.

Un altre tema és comprar-ho tot, que d'una atacada és impossible, i t'has d'organitzar la setmana, dilluns els embotits, dimarts les begudes, dimecres els aperitius... I el darrer dia encara queden coses per comprar, de fet demà espero trobar espelmes... i si no hi posarem "mistos" (que jo sóc de la generació que diu mistos enlloc de llumins). Quan ja ho tens tot a casa, trobes bosses amb menjar per tot arreu, i si obres un armari, be, millor no fer-ho fins al darrer moment, perquè és com viure en primera persona un allau de patates, ganxitos i 3D a la teva cara.

I lo ràpid que s'ho cruspeixen tot? Que en 10 minuts la festa s'ha acabat! Si sembla que en la vida hagin menjat un entrepà de pernil ni olives farcides d'anxova! Hi ha qui no es mou de davant de la taula, allà vigilant de tastar-ho tot, jo em penso que no dinen, i així com la dels pobres, a rebentar abans que en sobri.

I no us penseu que quan arribi el pastís ja estan desganats no, es deixen un reconet. Ara, jo he de dir que els ho agraeixo, perquè això d'estar la resta de la setmana menjant "restos" de la festa, tampoc és que em vingui massa de gust. De fet, quan fem celebracions de dinar o sopar, com que és difícil calcular el que et menjarà tanta gent, sempre en sobre, i jo preparo tuppers, i a la sortida, petó i tupper, petó i tupper. Si no ha agradat el menjar, arribes a trobar tuppers a llocs insospitats...

Enfi, ara només cal que demà no plogui, que si hem d'estar tots dins de casa, un pis de menys de 60 m2, hi haurà que hauran de menjar al WC

Bona diada!